L'obra «Mig segle de poesia catalana» es reivindica com a eina de descoberta

«Ens hem tallat el cap. Hem intentat ser el més objectius possible, mirant de triar i destriar més enllà de les nostres preferències estètiques». D'aquesta manera descrivia el poeta i crític literari gironellenc Josep Maria Sala-Valldaura, coautor de l'antologia poètica Mig segle de poesia catalana, la feina que ha dut a terme amb Vicenç Altaió per tal d'elaborar una tria de 231 poemes de 231 autors que han escrit en català durant els últims 50 anys.

Ahir al migdia, als Barlins, l'obra es va presentar dins dels actes del festival Tocats de Lletra, en un vermut poètic que va reivindicar l'antologia com una eina de descoberta dins del gènere. En paraules de Sala-Valldaura, el llibre, publicat per l'editorial Proa, és un recull «molt complet», una «àmplia mostra de la poesia que es fa a casa nostra» i que busca defugir de la idea de cànon.

Els poetes, presents

A Salla-Valldaura el van acompanyar alguns dels poetes inclosos en el llibre, la majoria de la Catalunya Central i d'un perfil jove. Hi havia el manresà Gerard Cisneros, l'artesenc Carles Morell, la valenciana Àngels Moreno, la barcelonina establerta a Manresa Yolanda Esteve i també la vallesana Sònia Moya. Tots ells van recitar els seus textos, amb un llenguatge més físic que abstracte que té l'afany de retratar realitats o imatges concretes. Com el poema Metamorfosi, de Moya, una reivindicació dels canvis en el cos de la dona «que tant mala premsa tenen», o Moll de la fusta, un poema del primer llibre de Morell.

Precisament, una de les peculiaritats del recull és la seva aposta per incloure poetes joves i actuals, «els de les darreres fornades». «És molt més útil obrir tot el ventall que limitar-se a un seguit de noms. Per això només posem un text de cada autor, i ens hem estimat més partir de la gent nascuda l'any 40, deixant fora els poetes més grans que considerem prou coneguts. El panorama queda més ben explicat», va assegurar ahir Sala-Valldaura.

Repàs històric

L'encarregat d'obrir el vermut poètic va ser Jordi Estrada, amb un repàs històric de les antologies de poesia catalana publicades fins ara, entre les quals «l'antologia per excel·lència», de l'any 1963, que recull els poetes catalans del segle XX, o l' Antologia general de la poesia catalana (1979), que va de Ramon Llull a Vicent Andrés Estallés. Josep Maria Sala-Valldaura va explicar que, en el seu cas, han agrupat els autors segons un criteri generacional. «Enfrontar-nos a mig segle ens obligava a fer referències a la mateixa evolució històrica, a la cronologia. La poesia i la història van juntes. Malgrat que parlar de generacions és simplificar, és molt diferent haver nascut l'any 1947 que el 1988».

Per a Sala-Valldaura, les antologies «són necessàries» i poden tenir utilitat per a un públic poc acostumat a llegir poesia. «La forma de llegir poesia és fer-ho en poca quantitat, cap endins, capficant-s'hi», va concloure.