L'enèsima comèdia soporífera 'made in usa'

? Estats Units, 2018. Comèdia. 112 minuts. Direcció: Malcolm D. Lee. Guió: Harry Ratchford, Joey Wells, Kevin Hart, John Hamburg, Nicholas Stoller i Abraham Mayne. Intèrprets: Kevin Hart (Teddy Walker), Tiffany Haddish (Carrie), Mary Lynn Rajskub (Theresa), Rob Riggle (Mackenzie), Romany Malco (Jaylen), Al Madrigal (Luis). Pantalles: Bages Centre (Manresa).

E scuela para fracasados respon a un tipus de comèdia nord-americana que funciona molt bé al seu país natal, però que no acaba d'enganxar amb el gran públic a la resta del món perquè conté una idiosincràsia difícilment permeable en altres latituds. La seva premissa argumental pot recordar una mica El club de los cinco (Hughes, 1985), un dels clàssics del cinema juvenil dels vuitanta, però, dissortadament, està, qualitativament, als seus antípodes. El seu protagonista, Teddy Walter, té dislèxia i altres trastorns d'aprenentatge. Una escola nocturna pot ser la solució als seus problemes perquè necessita aprovar l'examen d'educació secundària per poder competir amb garanties en el mercat laboral. Aquest home maldestre compartirà la seva aventura educativa amb altres éssers tan perdedors com ell. La professora, Carrie, utilitzarà uns mètodes peculiars.

Escuela para fracasados és concebuda primordialment com a vehicle de lluïment del seu principal intèrpret, Kevin Hart, l'enèsim comediant nord-americà que assoleix la popularitat amb un histrionisme tan abassegador com insofrible. La figura afroamericana desplega la seva incontinència verbal i gestual en un relat inacabable que cerca l'humor més xaró amb una mediocre sèrie de gags.

Malcom D. Lee, que havia signat títols tan escarransits com El padrino de la boda i Plan de chicas, no aporta cap detall rellevant a una comèdia que pretén ser eixelebrada i xocant, però que esdevé tan soporífera com insulsa. Un producte que només gaudiran els incondicionals de Kevin Hart, el nou epígon d'Eddie Murphy i un veritable càstig per als qui pensin que en la comèdia (i en la majoria de les disciplines artístiques) menys és més.