03 de novembre de 2018
03.11.2018

L'actriu manresana Aina Huguet homenatja els exiliats del 1939

La intèrpret estrenarà «Rastres_Argelers» al Maldà de Barcelona amb la berguedana Ariadna Fígols

02.11.2018 | 23:43
Ariadna Fígols (a l'esquerra) i Aina Huguet, davant del cartell que anuncia la seva obra a les Galeries Maldà de Barcelona

El dilluns 12 de novembre s'estrenarà a la sala teatral El Maldà de Barcelona l'obra Rastres_Argelers, un muntatge que emergeix de l'astorament que va sentir l'actriu manresana Aina Huguet (1982) quan, fa dos anys i mig, visitant el Rosselló i llegint Els vençuts de Benguerel, va aprofundir en «una part de la història, l'exili dels republicans, que no coneixia gaire». L'espectacle, on també participa la berguedana Ariadna Fígols, es presenta com «un homenatge» als qui l'any 1939 van patir la derrota davant les tropes feixistes i van protagonitzar una penosa retirada que va tenir com a ports de destí els infames camps de concentració del sud de França.

«Em va colpir molt comprovar que no queda cap rastre de tot allò, cap placa, cap esment», explica Huguet: «França no ha fet res per deixar testimoni del que va passar; per a l'estat, és una taca negra». Fa vuitanta anys, a mesura que el territori de Catalunya anava queient en mans de les tropes franquistes, milers de persones van fugir cap a la frontera. En comptes de comprensió i auxili, però, al país veí hi van conèixer el càstig de l'internament en camps de concentració com el que es va alçar a l'avui en dia concorreguda platja d'Argelers.

«M'agrada molt la història, i he llegit molt sobre la guerra, però el tema de l'exili trobo que es coneix poc més enllà d'uns cercles molt concrets», apunta: «Per això, adonar-me de la magnitud que va tenir aquest fenomen em va sorprendre molt. Dels camps nazis, se n'ha parlat abastament, però dels francesos no: havien de ser llocs d'acollida per als refugiats, però es van convertir en indrets on deixaven morir la gent. L'estat francès va veure que li venia una allau humana, va tenir por que hi hagués una revolució i no va saber com gestionar-ho».

Rastres_Argelers és un tribut a la memòria dels represaliats, però també «una denúncia» dels oblits i els silencis «dels dos estats». Huguet comenta que «el franquisme va provocar l'èxode, i mai s'ha reparat el bon nom de les víctimes. Ni tan sols s'ha condemnat la dictadura!». De l'anàlisi, tampoc en surt ben parada la nació francesa: fruit d'aquesta estupefacció, un dels personatges de l'obra es pregunta «on és la França de la llibertat, la igualtat i la fraternitat?».

L'actriu manresana, que signa amb aquest muntatge la seva primera escriptura teatral, ja no té l'oportunitat de conèixer supervivents del pas pels camps del Rosselló, però la lectura i l'escolta d'altres testimonis «et fa veure la veritable dimensió del que va passar, no són paraules abstractes, sinó experiències reals».

A partir d'aquest pòsit vital, Huguet va construir el text i la dramatúrgia de Rastres_Argelers, «la història de ficció de dues dones que coincideixen al camp de concentració d'Argelers i, a través de la lluita diària per sobreviure en condicions extremes, teixeixen una relació». Segons la manresana, del viatge a la Catalunya Nord no en va sortir immediatament una obra de teatre, però la vivència va coincidir en el temps amb la voluntat d'entomar un projecte propi. «Aprofundir en la memòria de l'exili, ser conscient d'aquelles experiències humanes tan bèsties, em va motivar la necessitat de crear alguna cosa, i el meu espai creatiu és el teatre», anota.

Fins ara, Aina Huguet havia fet la dramatúrgia de sengles espectacles sobre la poesia de Màrius Torres i Joan Vinyoli. En aquesta ocasió, partint de vivències alienes, l'actriu bagenca s'ha posat en la pell d'escriptora i ha inventat un text que se sustenta en fets reals, en les penalitats viscudes per homes i dones que van creuar els Pirineus per malviure a la platja, en un espai tancat amb reixes. Una iniciativa per a la qual compta amb la berguedana Ariadna Fígols com a companya d'escenari i amb la producció del Maldà.

«El punt de vista de l'espectacle és molt documental, i pren una mica de distància perquè els fets parlen per si sols i no cal accentuar-los», indica Huguet. Paral·lelament, a l'espectador no li escaparan les connexions que la situació històrica descrita manté amb el present. D'una banda, per la repressió de l'independentisme català que ha provocat exiliats. I d'altra banda, per l'onada migratòria que arrossega milers de persones cap a una Europa que sovint els mostra el seu rostre més hostil.

«Hi ha un concepte que m'interessa: les fronteres», explica Huguet: «Són molt arbitràries. Creues d'un país a un altre i passes a ser un refugiat sense drets». Un cop passada la voragine de l'estrena, Huguet es plantejarà la possibilitat que l'espectacle es vegi arreu de Catalunya i, fins i tot, a l'altra banda dels Pirineus. Perquè la vocació de Rastres_Argelers és que no es perdi la consciència que tot allò que expliquen els llibres d'història «va passar de veritat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.