un tret al cap

? Direcció i autoria: Pau Miró. Intèrprets: Imma Colomer, Emma Vilarasau i Vicky Luengo. Diumenge, 4 de novembre. Teatre Conservatori. Manresa.

Un dels darrers treballs dramatúrgics de l'actor, autor i director Pau Miró va passar diumenge pel teatre Conservatori de Manresa. Un tret al cap parla de crisi, de corrupció, de supervivència, de censura, d'ètica professional a través de diferents línies de relació personal entre tres dones. Vilarasau és una periodista acomiadada del diari on feia més de vint anys que treballava. La seva feina excessivament incisiva, metòdica, no tendenciosa, comprometia el mitjà. Colomer és la seva germana: no mantenen una gran relació però la dona té una malaltia i vol reconciliar-se amb el passat per tenir un final lleu i tranquil. Luengo treballava en una empresa alimentària i vol fer pública una història de mala praxi professional. Creu que només la pot ajudar una periodista de solvència contrastada. Però hi ha alguna cosa que trontolla.

Un esquinç en el temps i l'espai d'aquestes tres dones que obre una reflexió eficaç -però en alguns moments força confusa- sobre un moment de crisi social i política, en què s'ha dipositat en els mitjans de comunicació un pes de veracitat i immunitat absoluta que, a voltes, trontolla en excés: diuen la veritat o diuen el que els convé? Rigor, professionalitat i veritat davant de sensacionalisme i vendes: el codi deontològic del periodisme a través de tres dones.

Un tret al cap llança un bombardeig constant de preguntes i qüestions i, potser, a la peça li manca -si no totes- almenys contestar les més cabdals, les que aportarien una mica més de llum a la històries de les tres dones. El triangle interpretatiu va ser encapçalat per una generosa, tendra i humana interpretació d'Imma Colomer, amb una Emma Vilarasau agressiva i dura i una Vicky Luengo més difuminada que les seves antagonistes. El final és especialment atordidor, malgrat tenir una intenció aclaridora, i queda com un epíleg un xic més obscur que aclaridor.

Al final, enmig dels aplaudiments del públic, Vilarasau va fer el gest d'haver passat fred. Una experiència de la qual van participar molts espectadors.