Passada la mitjanit de dissabte Antonio Elías Borjas, o el que és el mateix, Antonio el Remendao, apareixia a l'escenari de Cal Gallifa, a Sant Joan de Vilatorrada, per presentar el seu segon disc en solitari, Historias guardadas. «Fa 21 anys del primer concert en aquest mateix escenari, aleshores amb Remendaos». Tot apuntava que seria una nit especial i el santjoananec es va acompanyar de la seva gent. A l'escenari, un bon grapat de convidats. Entre el públic, seguidors de sempre, amics, familiars... alguns vinguts d'altres poblacions, «però avui tots sou de Sant Joan», va dir un Antonio visiblement emocionat que no va escatimar agraïments al llarg de les més de dues hores de concert, plenes de rumba, flamenc, reggae, pop-rock... i, sobretot, de complicitat i bon rotllo. Antonio el Remendao feia 7 anys que no tocava a Gallifa «estic nerviós».

Ho havia dit a l'inici del concert, «serà una nit de sorpreses, màgia i ganes de compartir». Les Historias guardadas que Antonio el Remendao tenia amagades van anar sonant en una sala de Cal Gallifa amb molt públic, d'edats molt diverses i disposat a passar-s'ho bé. A la llar de foc, l'únic tema en català, va servir per donar pas al primer convidat de la nit, Josep Berenguel (harmònica), que el va acompanyar a Shubiduba i a Prefiero la noche. Després va arribar la rumba catalana amb La vida viene la vida va, moment per convidar el públic a cantar la tornada. I arribava la segona col·laboració. «Per donar més moviment a la nit, us presento els meus veïns Xavi Vidal i el seu fill Isaac (trompeta)». Amb ells va compartir La última noche i el ritme va continuar amb Mueve el esqueleto.

A Antonio el Remendao no el molesta que li diguin rumbero. De fet, va començar amb el flamenc, però dissabte a Cal Gallifa van sonar ritmes per a tots els gustos: «En la música tot s'hi val si surt del cor», i així va presentar el reggae Dime la verdad, tema que va dedicar al grup local Quinto carajillo, que havia estat l'encarregat d'obrir el concert. El punt més íntim va arribar amb Caminar, amb Raül Benéitez (flauta travessera), amb qui va compartir moltes nits de concert amb Remendaos. No menys especial va ser la participació del pare de l'artista recitant uns versos.

Les col·laboracions femenines les encapçalaven las primas del sur (cors i jaleos), que el van acompanyar tot el concert. La formació a l'escenari la completaven Jordi Blanes (baix) i Manel Blanes (bateria). També va col·laborar en el concert Rebeca Olmedo (violí) i el quadre de ball Esencia flamenca. «He intentat fer un espectacle variat, amb estima i molt sentiment». Dedicatòria per als seus pares i una felicitació d'aniversari a ritme de rumba per a un altre familiar. També un record per la colla Los Pachanguillas. Però, sens dubte, la col·laboració més especial de la nit va arribar quan va convidar la seva filla Lorena a cantar El lugar, la cançó que tanca el disc. El concert va acabar amb totes els artistes a l'escenari per cantar una popurri dels temes més emblemàtics de Remendaos.