bohemian rhapsody
? Estats Units, 2018. Drama, música. 134 minuts. Direcció: Bryan Singer. Guió: Anthony McCarten, a partir de la història d'Anthony McCarten i Peter Morgan. Intèrprets: Rami Malek (Freddie Mercury), Lucy Boynton (Mary Austin), Aaron McCusker (Jim Hutton). Pantalles: Bages Centre (Manresa), Ateneu (Igualada) i Yelmo (Abrera).
Era inevitable que Hollywood acabés rodant un llargmetratge sobre la figura de Freddie Mercury (1946-1991), el llegendari cantant de Queen i una de les víctimes il·lustres de la pandèmia de la sida. El cinema biogràfic es revela com un dels subgèneres més difícils perquè en poques ocasions els realitzadors volen (o aconsegueixen) enlairar-se per sobre de les convencions dramàtiques més previsibles, raquítiques i fàcilment digeribles per al gran públic. Bohemian Rhapsody no pertany, dissortadament, a l'apartat dels biopics diferents i, consegüentment, abraça l'ortodòxia més simple en l'àmbit creatiu, però més eficaç comercialment. I així mostra l'ascens, els excessos i la redempció d'una estrella rockera amb un tractament irremeiablement superficial que retrata esquemàticament el turment interior del protagonista (i les seves relacions personals i professionals).
La seva conflictiva gestació (el director inicial, Bryan Singer, fou acomiadat amb el rodatge en marxa i substituït per Dexter Fletcher) pot explicar parcialment per què aquest homenatge a Mercury i a Queen sigui un relat només acceptable, amb moltes llacunes narratives i dramàtiques, fins arribar a l'explosió final, la recreació de la mítica participació del grup britànic el 1985 en el concert Live Aid, en què la temperatura es dispara finalment i l'emoció s'apodera de la pantalla. Uns minuts apoteòsics. Bohemian Rhapsody, especialment recomanable per als amants del rock (i de Queen, òbviament), serà recordada segurament per la potent (i convincent) interpretació de Rami Malek (un actor conegut per la sèrie televisiva Mr. Robot), que broda el paper de la seva vida. Una altra oportunitat perduda: una estrella com Mercury es mereixia un biopic més ambiciós i inconformista.
