Els espectacles del Mag Lari es caracteritzen per la combinació d'humor, interacció, grans números, música i coreografies. I 25 il·lusions, el muntatge que recull l'essència dels 25 anys de trajectòria damunt dels escenaris del popular il·lusionista, no podia ser diferent. Autèntic, visual i burleta, amb trucs realment increïbles que deixaven a tothom amb la boca oberta, 25 il·lusions és un xou al més pur estil Mag Lari.
Després d'estrenar-se el novembre passat al Teatre Condal, aquest cap de setmana va aconseguir seduir el públic del Kursaal amb quatre funcions de gairebé dues hores que van fer un ple absolut. El manresà David Pintó, director de l'espectacle, era ahir assegut entre els espectadors.
El mag és un habitual a la capital del Bages: «La meva mare m'ho diu: 'un altre cop a Manresa, fill meu? Això és que agrades'. O que no se'n recorden», deia només començar. I és que enmig dels 25 trucs que va incloure el muntatge, l'artista va fer gala de la seva capacitat còmica, amb un humor irreverent i àcid ple de comentaris irònics que arrancaven constantment les rialles del públic. «D'on ve vostè? De Súria? Pitjors coses hi ha: podria ser de Santpedor». «L'entrada a Barcelona costa 40 euros, però quan venim a pagès ens adaptem».
Un ritme trepidant
El muntatge va començar amb una ràpida combinació de números amb caixes, espases i desaparicions. «Si n'hem de fer 25, hem d'anar per feina». Abans, s'havien projectat diverses imatges de l'il·lusionista, des que era un nen fins al moment actual.
L'espectacularitat de trucs com Black and White, amb música de Michael Jackson -en què dos ajudants vestits de blanc i negre es van posar dins de dues caixes, se'ls va partir per la meitat i se'ls van intercanviar les extremitats-, es va combinar amb números igualment sorprenents amb cartes i artefactes. Fins i tot, amb El teatre a l'inrevés es va jugar amb la idea de descobrir quin és el secret darrere el truc, tot i que el resultat encara va ser de més estupefacció i incredulitat.
La interacció amb la platea va ser constant: cada pocs minuts el Mag Lari es diriga al públic per demanar l'ajuda de voluntaris de totes les edats. En un dels trucs va endevinar les cartes de la baralla que havien escollit quatre espectadores, així com els seus noms, escrits en un paper dins d'una caixa tancada en clau. En un altre, va atravessar el coll d'un voluntari amb una espasa. I en l'últim número, va aconseguir teletransportar-se des de dins d'una caixa situada a l'escenari fins a un extrem de la platea, on va aparèixer.
