Amb les seves ulleres tintades, el cabell blanc llepat enrere i el bigotet cobrint el seu sempitern somriure, Stan Lee s'havia forjat una imatge pròpia d'una estrella del rock. Una llegenda en què les seves fugaces i esperades aparicions primer a les vinyetes i després a les pel·lícules de l'univers Marvel hi van jugar un paper clau. La figura estava creada i, per ben poc, quasi no ofega el talent i el geni que hi havia darrere. I és que en èpoques de genis efímers no cal témer en saludar els que ho han demostrat sobradament.

Tres, reis i màgics. L'època daurada dels superherois que vivim actualment té el seu origen en uns anys 1960 frenètics en què Lee va ser un dels tres grans arquitectes de l'eclosió de l'editorial Marvel, gràcies a la creació d'alguns dels seus personatges icònics. L'equip que va formar amb Jack Kirby i Steve Ditko -precisament mort el juny- es va mostrar imbatible, i va donar a llum criatures com la Patrulla X, Ironman, Hulk i els 4 Fantàstics amb el primer i Spiderman amb el segon.

Com? Stan Lee no és l'únic pare de Peter Parker? Oficialment aquí és, juntament amb l'autoria de la majoria de personatges, on s'entra en un territori més pantanós.

Per als aficionats als còmics, establir qui va fer què en cada cas és com, per als fans dels Beatles, esbrinar quines lletres són de Lennon i quines melodies de McCartney i a l'inrevés. I en tots dos casos aquesta és una polèmica estèril, sobretot si es pot gaudir dels resultats finals, excepte per als talibans de cada autor, per al quals esdevé una qüestió troncal.

Més humans tot i la licra. El que és innegable, però, és la profunda petjada que la tasca de Lee als guions ha deixat en la manera d'entendre i concebre les historietes de superherois. L'home aranya és segurament l'exemple més clar d'una dinàmica que arranca amb Lee, que va trobar el seu punt màxim a final dels anys 1980 i que encara rosega les vinyetes: la necessitat de posar els herois en situacions que demostrin la seva vulnerabilitat i que, per estrany que sembli, els puguin arribar a humanitzar als ulls del lector.

No és casual, doncs, que Peter Parker sigui el menys popular de la classe o que els membres de la Patrulla X siguin un grup d'inadaptats a causa de les seves mutacions i els seus poders. En canvi, qui es pot identificar amb un paio a qui el majordom planxa la disfressa de ratpenat?

Amb aquesta petita gran trampa els superherois van entrar a fons a la nostra vida i van sembrar una llavor que va fer somniar autors com Alan Moore, Grant Morrison i Jason Aaron molt abans que ells ens fessin somniar a nosaltres. El llegat està en bones mans.