El reconeixement li arriba «treballant» i en un «bon moment» vital i professional, amb un nou disc que sortirà el desembre al mercat. Es titularà Espirituals i té com a origen l'espectacle L'esperit dels Obama, que va estrenar ara fa un any a Manresa: «Estic especialment content perquè el resultat és el que volia». Just abans de la publicació del treball, el compositor sallentí Carles Cases (1958) rebrà el 30 de novembre el premi Bages de Cultura, un guardó que agraeix, que l'ha «sorprès», però que «venint d'Òmnium, m'agrada, i ara encara més. Sobretot que me'l donin en vida!».

Ser profeta a casa no és fàcil. Feia anys que Cases entrava a les travesses per rebre el Bages de Cultura. I aquest any, per unanimitat, el jurat ha decidit que el màxim reconeixement cultural de la comarca, que arriba a la trenta-sisena edició, recaigui sobre el talent d'un dels millors compositors del país i d'un músic que ha sabut reinventar-se, amb una prolífica trajectòria i amb una extensa obra que «ja forma part del ric patrimoni artístic del nostre país».

Òmnium Bages-Moianès, l'entitat promotora del premi, feia públic ahir el veredicte d'un guardó que Cases rebrà al saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa (19.30 h). El productor cultural Pep Garcia, amic personal del compositor, s'encarregarà de la glossa. El dia del lliurament, unes vitrines al vestíbul d'alcaldia mostraran objectes personals del guardonat. I no es descarta, explicaven Jordi Corrons, president d'Òmnium Bages-Moianès, i Jaume Puig, secretari del jurat del Bages de Cultura, alguna «sorpresa». El mateix Cases arguïa que «parlar no és el meu terreny».

El sallentí fa una quinzena d'anys que viu i treballa a l'ermita de Sant Esteve de Comià, a Borredà. Allí, el 1974, Cases va veure actuar Lluís Llach per primer cop. Anys més tard i quasi durant una dècada, del 1983 al 1990, seria el responsable de la direcció musical i dels arranjamens de l'etapa més brillant del cantautor. Però no només. El sallentí també ha produït artistes com Martirio, Maria del Mar Bonet, Moustaki, Gossos, Marina Rossell i Chano Domínguez, entre d'altres.

Pianista, violoncel·lista, director d'orquestra i compositor de més d'una seixantena de bandes sonores, el músic -amb una destacada tasca com a docent- ha rebut diversos premis, el darrer l'Enderrock 2015 pel CD Araguaia, inspirat en la seva relació amb el bisbe Casaldàliga. De formació clàssica i jazzística, ha dirigit i format part de diversos grups de jazz, música de cambra, big band... Però encara mai no havia tocat sol. És el que va fer l'estiu passat: estrenar-se com a intèrpret en solitari -ell i el seu piano- a Borredà. A l'agenda té un gran format, un concert amb una banda de seixanta músics a la Comunitat Valenciana. Abans, recollirà a Manresa el Bages de Cultura.