Sense sentiment és impossible que una entitat compleixi 70 anys. L'Esbart Dansaire Santvicentí es va posar a caminar el 1948 i durant cinc cursos va exhibir una salut de ferro, però va entrar en hibernació fins que el 1981, deixat enrere el llarg túnel negre del franquisme, el col·lectiu va rebrotar i es va erigir en un dels pilars de la vida cultural i associativa de la localitat. Set dècades després de l'episodi fundacional, el grup ha reunit balladors de totes les èpoques per celebrar l'efemèride com es mereix. La cita és per a demà, dissabte, al teatre Conservatori de Manresa, amb la presència de fins a 126 dansaires a l'escenari.

«A hores d'ara estem vivint un bon moment», afirma Noèlia Arjona, codirectora de l'Esbart juntament amb Alba Malo: «Tenim una quarantena d'infants i joves a l'Escola de Dansa i vint-i-cinc balladors adults en el Cos de Dansa». Unes bones xifres, tot i que «encara podem créixer més».

La falta d'un espai amb les condicions necessàries a Sant Vicenç de Castellet farà que l'acte central de la celebració del 70è aniversari se celebri a Manresa, ciutat «amb la qual l'Esbart té molts lligams». De fet, quan el 1981 es va revifar la flama de la dansa tradicional, es va demanar l'ajuda de Joan Miquel Miquel i Eva Ortega.

La vetllada començarà amb la interpretació del darrer espectacle del grup, De rem i de vela, amb música de Les Anxovetes i poemes de Sagarra. La peça, de 30 minuts, donarà inici a un recorregut cronològic invers per a la història de les principals creacions executades per l'Esbart des del 1948, tot un homenatge a Valentí Santacreu, Pere Vall, Joan Masafret i Pere Canal, figures clau en la fundació de l'entitat. Sobre l'escenari del Conservatori hi evolucionaran dansaires de 3 anys i altres que superen la vuitantena. «Menys els dels 48, que ja no estan per gaires festes, els vestuaris seran els originals», destaca Arjona.

Al llarg de l'any, l'Esbart manifesta la seva vitalitat organitzant mogudes com el festival Sant Vicenç en Dansa i participant en les caramelles, el ball de gitanes -tenen una versió pròpia per a escenari-, la Fira del Vapor «i en tot allò que se'ns demani», afegeix Arjona que visibilitza la bona entesa amb l'Ajuntament. El grup també fa intercanvis amb esbarts d'arreu del país i, al llarg de la seva història, ha viatjat a l'estranger amb destins com Itàlia, Hongria, França i el nord de l'Estat espanyol.

«Si no ho sents dins teu, no pots estar en un lloc com l'Esbart», assegura la directora: «La refundació del 1981 la van dur a terme, entre d'altres, els fills dels que havien fet néixer l'entitat el 1948». Veient als assajos com arribaven antics ballarins amb bastó i el deixaven a un costat per posar-se a dansar, Arjona reconeix que s'emociona. «A aquesta gent els ho devem tot», apunta. El passat i el present es donaran la mà aquest dissabte en una jornada especial.