21 de novembre de 2018
21.11.2018

«Encara hi ha pseudohistòria templera»

L'expert barceloní Ramon Sarobe publica un llibre divulgatiu sobre un orde que va tenir una comanda a Puig-reig i un gran mestre solsoní

20.11.2018 | 23:45
Ramon Sarobe combat la ignorància i els mites falsos en un llibre divulgatiu sobre els templers

Participant habitual en la festa templera de Puig-reig, el reconegut medievalista vol combatre el desconeixement que hi ha entre el gran públic sobre els templers amb un llibre en el qual explica quin és l'estat de la qüestió. Alhora, avisa que hi ha molta feina per fer en arxius i excavacions

Posar el punt sobre la i per ordenar el coneixement actual del món dels templers és l'objectiu del llibre que Ramon Sarobe (Barcelona, 1971) publica amb Rosa dels Vents. Rere les passes dels templers té voluntat divulgativa i s'alça com un mur de contenció contra les llegendes i fantasies que han envoltat l'estudi d'aquest ordre religiós i militar.


Hi ha més mite que història al voltant del coneixement que tenim dels templers?

La irracionalitat existeix, hi ha gent que creu superxeries com els extraterrestres i les pedres que curen. El llibre és una bona oportunitat per posar ordre i atacar la pseudohistòria templera.

Com és que avui en dia encara hi ha gent que creu en la dimensió mitològica dels templers?

Hi ha gent àvida de temes esotèrics, és tot un mercat. I els templers són una petita mina d'or.

S'hi deu trobar, amb això, en explicar que es dedica a estudiar aquest orde religiós?

I tant! La gent em demana si els templers eren mags, si tenen secrets... Però jo els aturo dient que era un orde religiós de l'Església catòlica, com ho van ser els franciscans o els dominics. Al segle XVIII, però, hi va haver gent que va trobar molt cool proclamar-se hereus dels templers.

Amb quina finalitat?

Hi havia grups maçons que, per prestigiar-se, invocaven un passat que no era seu. Així, podien justificar que no eren uns col·lectius que sortien de nou, sinó que eren els hereus dels templers.

Perviu aquest pensament?

No, els maçons ja han admès que aquest passat no és el seu. El que hi ha són altres grups que reivindiquen els templers i se'n consideren els hereus amb una finalitat social, elitista. Però els templers van desaparèixer el 1312.

És una evidència.

Però un dia, se'm va acostar un senyor i em va donar una targeta on diu que ell és un templer.

Hi ha gent per tot. Vostè va comissariar l'exposició sobre els templers que el Museu d'Història de Catalunya va acollir l'any passat i ara publica un llibre divulgatiu. Creu que el món dels templers és poc conegut?

Sí, no es coneix gaire bé perquè hi ha hagut tot aquest soroll del qual parlàvem. I els llibres publicats fins ara són massa erudits. Recordo que, en el llibre de firmes de l'exposició, hi havia gent que ens agraïa que, per fi, havien pogut saber qui van ser els veritables templers.

Qui va ser, doncs, aquesta gent coneguda com a templers?

En els inicis del segle XII, el moviment croat estava en auge, i hi va haver persones que van trobar en la creació d'un orde un mitjà de perfecció personal. Gent que volia lluitar contra els vicis i les temptacions de la noblesa. Per això, eren uns religiosos rigorosos en un moment en què van veure la llum diversos moviments que preconitzaven el retorn a la pobresa i estaven en contra dels vicis en què havia incorregut l'Església.

S'assemblaven als càtars?

No, els templers eren defensors de l'ortodòxia catòlica, i els càtars havien quedat fora de la protecció de l'Església, que els considerava massa heterodoxos.

Uns i altres, no obstant això, van acabar malament.

Els càtars van ser l'excusa política que va trobar el rei francès per envair el territori i aconseguir-ne el domini. També s'ha de dir que, segons alguns estudis que s'estan fent, no hi va haver tants càtars com s'ha dit sempre.

Les croades són part inherent de la creació dels templers?

Sí, van néixer poc després de la primera croada, en la qual els catòlics van prendre Jerusalem.

Hi ha la temptació de cercar en aquest tipus d'episodis de la història les llavors de conflictes d'avui en dia. Què en pensa?

El que jo dic és que hauríem de deixar en pau les croades. Van passar fa 800 anys! I no n'hem de treure cap justificació.

Quin paper ocupa Catalunya en la història templera?

Va ser un territori molt important, un dels països on n'hi va haver una presència més reeixida a causa del testament del rei Alfons I d'Aragó i Pamplona, dit el Bataller, que va deixar un terç del regne als templers. L'orde es va convertir en una gran entitat senyorial, propietària de terres i castells, i va estar sobretot a la Catalunya nova.

Eren, però, gent de l'Església?

Els templers van esdevenir un agent polític, un element molt comú a l'Església. Eren gent molt rigorosa, i se'ls podia encomanar que fessin d'ambaixadors, de comptables, i altres feines.

Quin llegat n'ha quedat?

Els castells més ben conservats són els de Gardeny, a Lleida, i Miravet. Hi ha festes com la de Puig-reig. Però es podria fer molt més si hi hagués més recursos.

Explica en el llibre que, a nivell documental, Catalunya té la sort de conservar els arxius, a diferència del que va passar amb l'arxiu general de l'orde, a Xipre, que es va cremar.

Bona part de la documentació generada pels templers es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a l'Archivo Histórico Nacional de Madrid. És un llegat molt important. Per posar un exemple: a Lleida, del segle XII, tenim 750 documents... i hi ha països sencers com Hongria dels quals només ens n'han arribat un centenar de documents templers.

Quins buits hem d'omplir encara en l'estudi dels templers?

Pel que fa a Catalunya, encara falten estudis d'algunes comandes, hem de saber quina participació van tenir els templers d'aquí en les empreses bèl·liques, el dia a dia de la relació entre els templers i la monarquia , perquè hi ha centenars de documents de la Cancelleria Reial, i s'han de fer encara algunes biografies de templers destacats. Tenim les de Guillem de Mont-rodon i el solsoní Arnau de Torroja, però hi ha altres personatges destacats com Pere de Montagut, que va ser un gran mestre de l'orde i era català.

Arnau de Torroja va ser notícia fa uns mesos per la troballa de la seva tomba a l'església de San Fermo, a Verona.

És un personatge importantíssim, dels pocs templers dels quals tenim una biografia ben feta i detallada, obra de Josep M. Sans i Travé. Arnau de Torroja va ser un polític molt destacat, conseller d'Alfons I i mestre major de l'orde. La troballa és una gran notícia, perquè no hi ha gaire tombes de templers, la majoria van morir en l'anonimat i no van deixar làpides ni monuments funeraris.

Què n'espera, de l'estudi de les restes?

Hi ha poques tombes estudiades. La investigació del cos et permet saber coses com les malalties que va patir, què menjava... Haurem d'esperar què en diuen els especialistes italians.

Quina importància va tenir la comanda de Puig-reig?

Era una comanda modesta, econòmicament parlant, tot i que comunicava el Temple amb els Pirineus. L'orde tenia pocs senyorius a la Catalunya vella.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.