Entre les múltiples facetes de Picasso hi figura la realització de llibres d'artista, dels quals en va fer un centenar i mig al llarg de la seva trajectòria. Un dels editors amb qui el malagueny va treballar van ser els responsables del segell barceloní Gustavo Gili, una relació que va esdevenir amistat i en la qual aprofundeix la solsonina Claustre Rafart en una exposició que s'inaugurarà demà al Museu Picasso. Pablo Picasso i els editors Gustavo Gili. Treball i amistat recorre les dues etapes durant les quals l'artista va estar vinculat a projectes de l'editorial. La primera arrenca el 1926, quan Gustau Gili Roig va demanar a Picasso participar en una col·lecció de bibliofília. Tot i que l'artista va acabar set dels aiguaforts que havien d'acompanyar un llibre de tauromàquia, el projecte es va aturar. El 1956, el fill, Gustau Gili Esteve, va reprendre la relació, que es va concretar en La Tauromaquia, de Pepe Illo, i L'enterrament del comte d'Orgaz.
