El trauma de dos germans que pateixen la mort dels pares en un accident de trànsit és el motor que activa la història que explica Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996) a La mort lenta, la novel·la inèdita que ahir va merèixer el Premi Documenta de narrativa per a escriptors de menys de 35 anys. L'obra de l'autor bagenc està recompensada amb 5.000 euros i la publicació al segell L'Altra Editorial durant el primer trimestre de l'any vinent.

« La mort lenta no parla tant de la pèrdua com de tot allò que se'n deriva: la por, la culpa, la dependència i els lligams amb el passat», va explicar Mas ahir a aquest diari. Els protagonistes d'aquesta història són l'Aram i la Lena, dos germans de vint anys que queden orfes quan els seus progenitors perden la vida a la carretera.

«Són majors d'edat i viuen junts en un pis al barri de Sants mentre carreguen la pèrdua dels pares», va afegir l'autor de Navàs: «La novel·la explica com és la seva vida, i el relat viatja entre el present i el passat, exposant escenes quotidianes que estan plenes de significat, perquè expliquen com són i per què fan el que fan».

Els dos germans estan immersos en «unes dinàmiques de dependència, en retrets mutus sobre la culpa, i han convertit el seu pis en un refugi». Per aquest motiu, «quan alguna cosa trenca la norma, per a ells és un infern».

L'element «distorsionador» és l'exparella de l'Aram: «Esdevé el detonant de la història a partir del moment en què torna de Suïssa i, com que té bona relació amb ell, li demana per estar-se al pis». Un fet, segons Mas, que «obliga els germans a reflexionar sobre la seva situació, i a adonar-se que han de continuar endavant perquè estan estancats».

El trànsit entre passat i present és un «mecanisme estructural eficaç» que dota la novel·la d'un dinamisme que li permet descriure moments del dia a dia dels personatges que «donen molta informació sobre ells». A més a més, Mas va decidir donar a cada episodi temporal un estil propi, un factor que també contribueix a elevar el valor estètic de l'obra.

Un treball sòlid

El jurat format per Laura Fernández, Marina Espasa, Pau Vidal, Èric del Arco i Eugènia Broggi va destacar de l'obra de Mas «la construcció i la versemblança de la història», afegint que també va donar el premi al navassenc «per la voluntat de risc tant a nivell de trama com d'estructura, per uns recursos estilístics i lingüístics remarcables i un joc constant amb l'ambigüitat dels personatges, com es relacionen i les decisions que prenen».

El navassenc admet que «no hi ha una sola influència» que marqués el camí de l'obra: «M'agrada molt el cinema, i la lectura, i crec que tot el que veus i llegeixes et va quedant a dins i un dia surt a fora, com també les persones amb qui parles, la gent que coneixes i tot allò que veus quan vas pel carrer».

La consecució del Premi Documenta és un salt d'escala en la seva encara incipient trajectòria: «és un guardó important i que respecto molt. Només has de mirar la llista dels premiats». Tal com es pot apreciar en la columna adjacent, el palmarès del Documenta inclou noms com els de Vicenç Villatoro, Jordi Coca, Lluís-Anton Baulenas, Alfred Bosch, Toni Sala, Valerià Pujol, Melcior Comes, Bel Olid, Alicia Kopf, Sebastià Alzamora, Vicenç Pagès i Flàvia Company, entre molts d'altres.

Joves amb talent

La joventut del guardonat, només 22 anys, és un aspecte que el jurat va esmentar com un tret característic de molts dels autors dels manuscrits presentats a concurs. En el recompte, el cas més sorprenent és el d'una noia de 17 anys.

«Ara mateix, hi ha molts escriptors joves amb molt potencial», va apuntar Mas, que es revela com a lector de novel·les d'autors novells i d'editorials independents «com Club Editor i L'Altra que fan apostes pels autors joves». De les lectures fetes en els darrers temps, el bagenc esmenta la seva predecessora en la llista de guanyadors del Premi Documenta, Irene Solà: « Els dics és una novel·la molt recomanable, una joia a nivell estilístic, es nota que ella és poeta».

Xavier Mas cursa Filologia catalana a la Universitat de Barcelona i és dinamitzador del club de lectura jove de la biblioteca de Navarcles, talment com anteriorment ho va ser a Navàs i a la llibreria Pati de Llibres, de Sant Cugat del Vallès. El navassenc recorda que, als 17 anys, «vaig fer un treball de recerca sobre el tractament que la literatura juvenil dona a qüestions que afecten els joves, i com a part pràctica vaig escriure una novel·la sobre l'anorèxia i la bulímia, un tema que desconeixia». Aquell exercici va merèixer a Mas arribar a ser finalista del Premi Literari Jordi Sierra i Fabra: «Va ser tot un xoc perquè aquest guardó és per a autors de tot l'Estat i Llatinoamèrica».

Amb la segona novel·la, el navassenc ha obtingut el Documenta, la culminació d'un any en què ha rebut fins a una dotzena de premis. El més rellevant, al seu parer, el Gabriel Ferrater de poesia amb l'obra Phosphorus i Hesperus, tot i que la majoria d'aquestes distincions van ser per relats seus.

«M'agrada conrear, indistintament, la prosa i la poesia», explica Mas, que es posa sempre davant del paper en blanc «perquè necessito escriure». Paint encara la concessió del Premi Documenta, el navassenc té entre mans, ara mateix, sobretot poesia i un recull de narracions.