Un petit, intens i emotiu concert de tres temes amb bis i tot. Així va rebre i agrair Carles Cases la concessió del Premi Bages de Cultura en l'acte que va omplir ahir al vespre el saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa. Acostumats a escoltar durant trenta-cinc anys les paraules del guanyador, l'edició número 36 del certamen que organitza Òmnium Cultural del Bages va trencar els esquemes i va regalar al públic una grata i inesperada actuació musical. El verb va cedir la paraula a la partitura i la música va ser una recompensa llargament ovacionada pels assistents. «Fins i tot els quadres han aplaudit», va dir Rosa Argelaguet, primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sallent, vila natal de Cases, que viu a l'ermita de Sant Esteve de Comià, a Borredà.
«Llach va escriure una vegada que si mires els ulls de Carles Cases i vas més enllà del blau, hi trobes fondària», va comentar Pep Garcia, dinamitzador -«dinamitador», va precisar ell- cultural i responsable de pronunciar la glossa del guardonat. Segons el gestor manresà, el que el músic de Verges volia ressaltar era que la impressió que li causava el sallentí era una «llaga» que prenia la forma d'un sentiment tan aclaparador com «l'admiració».
Llach, Casaldàliga, Ventura Pons
Carles Cases havia avisat que no parlaria. I ho va complir. Un gest inèdit en tres dècades i mitja de Premi Bages de Cultura. Quan va ser el seu torn, es va asseure a la banqueta davant del piano, i va començar a interpretar Amor particular, de Llach, amb qui va treballar en condició de productor musical els anys 80. «Dedicada a Jordi Cuixart», va dir, fent referència al president d'Òmnium, empresonat a Lledoners, i a qui es va recordar durant la jornada tant en els parlaments de les autoritats com amb un gran llaç groc ocupant una cadira de la primera fila.
Des del minut u del partit, Cases tenia l'auditori rendit als seus peus. Després va tocar una peça del disc Araguaia, el seu particular homenatge al bisbe Pere Casaldàliga, i va tancar el miniconcert amb la banda sonora de la pel·lícula El perquè de tot plegat (Ventura Pons, 1995), una de les més de seixanta que formen el seu currículum cinematogràfic. Posats dempeus, els presents van obligar Cases a sortir de nou a l'escenari i interpretar un bis, el tema Efigènia del film Actrius (Ventura Pons, 1996). «Hi haurà un abans i un després en els actes de lliurament del Bages de Cultura», va reconèixer l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent: «El Carles ha posat el llistó molt alt».
El bolo del saló de plens, segurament un dels més insòlits de la llarga, prolífica i reeixida trajectòria del compositor sallentí, va ser la cirereta d'una vetllada que va deparar també uns minuts d'alta emotivitat amb la glossa de Pep Garcia: «Qui és Carles Cases?», es va preguntar. «En números, són més de 1.000 concerts, centenars d'arranjaments i orquestracions, més de 50 discos propis, més de 30 produccions musicals, més de 60 bandes sonores per al cinema, de 20 per a la televisió, de 10 per al teatre, una desena d'espectacles musicals i un munt de premis».
Les xifres, sempre fredes, ahir van dir molt. «Però, qui és el Carles en paraules?», va afegir Garcia. «No és fàcil definir-lo: és emoció, talent, aquella mirada ..., quan vol és subtil, radical, amorós i esquerp, perfeccionista, impenetrable i assequible alhora...», va continuar, i va afegir que «hi ha tres paraules que el descriuen: compromís, discreció i espiritualitat. I, també, esforç i treball».
Mirant enrere, el manresà va recordar que va conèixer Cases en l'època en què «carregaven la furgoneta amb en Pep Campabadal per anar a tocar música new age amb el grup Blaumarí». Eren els anys 80 i encara havien de passar moltes coses. «Li vaig demanar que em digués quatre noms importants de la seva vida i em va respondre Gonzálo Suárez, el director de cinema que va veure que tenia talent per a la composició, Chick Corea, Leonard Bernestein i un quart que no té res a veure amb la música, Pere Casaldàliga».
La glossa de Garcia es va tancar amb unes paraules per a Angelina Pujol, la mare de Cases. «Li vull dedicar també el premi perquè sense ella potser no s'hauria iniciat mai la carrera del Carles», va concloure, alhora que va recordar que aquest dilluns surt a la venda el darrer treball discogràfic del sallentí, Espirituals, basat en els grans clàssics d'aquest gènere.
