Abraçades, cops a l'esquena. I més abraçades i més cops a l'esquena. Molt bon rotllo en els assajos abans del concert damunt de l'escenari del Kursaal. Com diu Natxo Tarrés, els grups i solistes que han actuat amb ells a Manresa en aquest final d'etapa són amics. Amics que els han vist créixer. Enfilar-se com a grup i, ara, dir adeu. Els altres quatre companys de banda són molt més. «Em vaig casar amb quatre homes», afirma. 25 anys junts. Fins ahir.

Cinc de la tarda. A l'escenari ja hi ha Oriol Farré i després van arribant la resta d'amfitrions, de Gossos. Parlen una bona estona a peu dret de la nit abans. Comenten aspectes com ara si els seus convidats a compartir vetllada s'han de presentar perquè potser no tothom coneix qui toca. Analitzen aspectes tècnics però també parlen d'emocions. Amb ells, ja hi ha els dos músics -Dani Rifà i Xavi- que, segons l'escaleta, han d'assajar primer. Hi posa que ho han de fer a les 5, però no comencen fins a 3/4 de 6. Malgrat això, tres hores més tard, ha encaixat tot i els assajos acaben quan toca. Fins hi ha temps per a una entrevista als Gossos per a l'informatiu de TV3. Temps per fer bromes, com quan el tècnic de so diu al grup McGregor's, després de la seva actuació, que «moltes gràcies», que «ja us trucarem», com si fos un concurs. La interpretació que fa la banda de Zenit amb el seu segell emociona Juanjo Muñoz i Oriol Farré.

Un «supermercat de guitarres»

Els tècnics, tretze en total entre els del grup i els del Kursaal, no paren d'anar amunt i avall. La coreografia de tot plegat s'ha d'assajar bé. Pere Montoro, cap tècnic del teatre, explica que fer encaixar les peces és el més complicat. Kili, el regidor d'escena del grup per a les actuacions de més envergadura, destaca que és un concert en el qual intervenen molts elements i que el més complex és donar-hi continuïtat, que no hi hagi talls. Com a dada, «el supermercat de guitarres» de les dues nits, segons ho defineix Ernest Larroya, responsable de maquinària del teatre, que inclou moure 8 baixos i 16 guitarres, a més d'un sintetitzador i dels micròfons. Per sort, el piano de cua ja no es mou de l'escenari. Al concert sorpresa al pati del teatre hi ha un baix i dues guitarres més. Tarrés és l'únic que actua tota la nit amb la mateixa guitarra. Roger Farré ho fa amb dos baixos; el seu germà Oriol, amb cinc guitarres, i Muñoz, amb quatre.

«Salva, com la vols. Amb si bemol?». És el torn de l'assaig dels germans Salva i Jos Racero. Un tècnic que prepara la guitarra al Salva hi fa broma. Quan acaben la peça no els fa el pes del tot i Oriol Farré els ofereix un camerino amb un teclat inclòs per tal que ho provin tant com calgui. Mentrestant, Roger Mas l'ha trucat per anunciar-li que ha arribat a Manresa. «Roger, maco, a quina porta ets? Ara et venim a buscar».

Entren els McGregor's. A l'escenari cada vegada hi ha més gent. Són 2/4 de 7 de la tarda. L'actuació de la banda rep aplaudiments des de la platea que, vista de l'escenari estant, impressiona, tan gran, tan vermella, tan imponent. Muñoz afirma després d'escoltar el grup que «és el primer cop que ploro, des d'ahir». Carles Blaya, baix del grup, hi fa broma: «Ho podem fer pitjor». Bon rotllo.

A les 7 només falten per assajar Carles Cases i la Beth. El compositor arriba, finalment, i es fon en una abraçada amb Juanjo Muñoz. Abans, s'ha fos amb el piano.

A 2/4 de 8, assaig de Beth amb els cinc Gossos, que tornen a ser a l'escenari. Des de la taula de so es demana silenci a la platea, on hi ha el grup de Big Hand, que també ha de pujar a assajar. «Tenim poc temps», diu el tècnic.

L'escenari, que s'ha anat buidant, es torna a omplir de nou. Assaig de Gossos amb Big Hand i el bateria del grup, Santi Serratosa, dirigint-los i canviant la contundència de la bateria per la suavitat de la percussió corporal. S'ha acabat. Són les 8 del vespre. Falta una hora per a l'última nit.

Als camerinos hi ha un càtering que inclou fruita, fruits secs, entrepanets... Corre alguna cervesa i alguna copa de vi. Tarrés es fa passar la gana mentre gaudeix de l'actuació improvisada de Dani Rifà Tremendu i Big Hand. Carles Cases també hi és. Es menja un plàtan. Oriol Farré passa a prop atrafegat amb un ordinador portàtil entre les mans.

La nit de divendres, després del concert a dins i a fora, i de signar CD, van anar a fer una cervesa a un local de Manresa. Potser ahir també ho van fer. Potser van brindar plegats per un a reveure.