03 de desembre de 2018
03.12.2018

Acte de justícia per als joves de la Lleva del Biberó

Deu antics combatents del Bages, cridats a files quan tenien 17 anys, van ser homenatjats ahir en un emotiu acte a Manresa

03.12.2018 | 00:14
Acte de justícia per als joves de la Lleva del Biberó

Un total de 291 joves de Manresa van ser cridats a files entre el 1938 i el 1939 en l'intent desesperat del bàndol republicà de capgirar el curs de la guer-ra civil. Molts eren membres de la Lleva del Biberó, els 30.000 combatents, gairebé tots menors d'edat, que van haver d'anar al front bèl·lic per participar, molts d'ells, en la cruenta batalla de l'Ebre. Una setantena de manresans hi van perdre la vida. Però, ahir a l'Ajuntament de Manresa, en un acte de justícia, d'aquells que serveixen per recuperar i dignificar la memòria històrica, va homenatjar deu bagencs de la Lleva del Biberó. Actualment tenen 98 anys.

Dos dels homenatjats no hi van poder assistir, però els vuit que ahir van ser presents van mostrar un respecte profund pels joves que van morir al front i pels membres ja traspassats que van sobreviure a la guerra. Alguns s'abraçaven en rebre l'obsequi, com Jaume Navarro i Tomàs Dalmau, a qui uneix una profunda amistat des que eren joves. I a instàncies de Miquel Morera, nascut a Barcelona el 1920 i delegat de premsa de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, que ahir va parlar en representació dels homenatjats, es va guardar un minut de silenci en record de tots aquells joves que van anar a lluitar quan eren menors d'edat, sense haver empunyat abans una arma ni haver sortit mai, molts d'ells, del seu poble o ciutat. Amb un respecte absolut a la seva memòria.

Va ser una acte emotiu en què el president de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Joaquim Aloy, va voler deixar palès el daltabaix que va significar per a tota una generació de joves, que llavors tenien 17 anys, anar al front de batalla. «Tenien tantes coses per descobrir, projectes per tirar endavant, il·lusions», explicava. Aloy va llegir diferents fragments de cartes de familiars i membres bagencs de la Lleva del Biberó per mostrar què sentien aquells joves.

«Anaven a l'estació Manresa- Alta dels Catalans. D'aquí cap a Barcelona, i d'allà fins al front», explicava. Va llegir el testimoni escrit d'Amadeu Oliveras: «El dia 1 d'agost es van produir 70 baixes d'una companyia integrada per 130 soldats». O de Lluís Sala: «El batalló era d'uns 700 o 800 homes al matí, però al vespre en quedaven 83». També va citar al manresà Francesc Terra, que a través del seu testimoni escrit narrava el gran nombre de baixes i la cruesa del conflicte. Aloy, amb un nus a la gola, en el tram final de la seva intervenció, va demanar als assistents que fessin una abraçada als avis homenatjats, «però amb molt de compte» per l'avançada edat.


L'emoció dels familiars

A l'acte van assistir molts dels descendents dels combatents bagencs, vius i morts, de la Lleva del Biberó. Hi eren, emocionats, dues filles i un fill de Francesc Terra –traspassat el 2011 a l'edat de 91 anys–, amb els ulls humits en escoltar, en paraules d'Aloy, el testimoni del pare. Estaven satisfets de ser-hi presents, però consideraven que l'homenatge de ciutat als membres bagencs de la lleva arribava «tard» perquè molts dels que en formaven part ja no hi són i els hagués agradat un record com el d'ahir mentre el seu pare era viu. I és que han passat 80 anys des que van ser cridats a files.

La sala de plens, on va tenir lloc l'acte, es va omplir de gom a gom i es va habilitar una sala annexa per encabir-hi la gent que no hi va poder entrar per manca d'espai. A la sala, una pantalla per poder seguir l'homenatge. A l'acte també hi van intervenir l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent; el president del Consell Comarcal del Bages, Agustí Comas; i Joan Cals, en representació del Consell de la Gent Gran. També es va fer esment, en diverses intervencions, al capelladí Antoni Quintana, impulsor el 1982 de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41.

Les institucions també van entonar el mea culpa per haver trigat tant a fer un acte d'homenatge com el d'ahir. Precisament, Carme Garcia, directora general de Memòria Democràtica, càrrec que depèn del departament de Justícia, va fer incís en aquest aspecte. «Hem de reconèixer que anem molt tard. Han passat molts anys i durant els darrers 40, ja en democràcia, no hem abordat el tema de la memòria històrica com calia. Ara hi ha dificultats per organitzar aquests homenatges perquè molts avis ja no hi són. I, per tant, aquest retard hem de poder reparar-lo amb la màxima brevetat possible, i per aconseguir-ho és fonamental la tasca del territori i de les entitats que posen en valor la memòria històrica». En aquest sentit, tot i els pocs membres de la Lleva del Biberó que ahir podien ser presents a l'acte, Garcia va destacar que es tractava d'un acte «de memòria en estat pur» amb testimonis que ho van viure en primera persona.

Per emfatitzar la importància d'actes, com el que va tenir ahir lloc a Manresa, Garcia va citar Raül Romeva, un dels independentistes presos a Lledoners, que deia: «Que la memòria ens faci guanyar un futur construït en la dignitat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.