«Em vaig voler quedar dues hores sol a les fosques i em van passar coses molt bèsties», va explicar ahir l'artista plàstic Quim Moya recordant un dels episodis viscuts durant el procés de creació de l'espectacle que es podrà veure els dies 22 i 23 de desembre al refugi antiaeri del Grup Escolar la Renaixença. «Vaig sentir una infinitat d'emocions», va afegir, conscient que, fa vuit dècades, allà dins s'hi van amagar els manresans durant els bombardeigs feixistes del 21 de desembre del 1938 i el 19 de gener del 1939. L'esmentada proposta multidisciplinària, un exposició en curs durant un mes i mig i una taula rodona configuren el programa que l'Ajuntament i l'Associació Memòria i Història han preparat per commemorar els 80 anys d'unes matances que van segar la vida d'almenys 35 persones.

«No tothom sap que Manresa va patir dos bombardeigs durant la guerra ni els efectes que van causar», va apuntar Joaquim Aloy, responsable de l'Associació Memòria i Història: «Per això, és bo que ho anem recordant de tant en tant». Els tres actes programats en el marc de la commemoració dels 80 anys dels atacs aeris, «han de servir per homenatjar les víctimes i, de passada, per reivindicar el refugi de la Renaixença com un espai de memòria permanent».

En aquest sentit, la regidora de Cultura, Anna Crespo, va apuntar que l'Ajuntament està en sintonia amb tal propòsit, però que «no és una qüestió imminent» perquè a hores d'ara hi ha plantejades altres prioritats, com el Museu Comarcal, tancat per obres.

La tècnica de patrimoni, Mercè Argemí, va afegir que «darrerament hem anar fent millores, com posar-hi el comptador de la llum, i la setmana vinent traurem el quitrà de l'entrada i les restes de materials que hi quedaven de l'època en què aquest espai era un magatzem de manteniment».

Reviure el dol

La primera activitat que es durà a terme serà l'espectacle Refugiar-se, que es representarà el dissabte 22 de desembre (17, 18 i 19 h) i l'endemà (11, 12 i 13 h) a l'amagatall antiaeri de la Renaixença. L'entrada és lliure, però cal recollir la invitació al Casino (de dimarts a diumenge, de 18 a 21 h).

«Hem concebut el muntatge com un ritual», va explicar Quim Moya, que dirigeix un projecte multidisciplinari en què també prenen part Maria Ribera, Mònica Vergés i Laura Bataller (moviment i cos), Sònia Moya (poesia), Àlex Reviriego (música) i Èric Casassayas (llum), a més del mateix Moya, que pintarà en directe.

Refugiar-se es presenta com «un procés de dol, en què s'experimenta la notícia de la pèrdua, la ràbia, la ira, la incomprensió i la tristor. Intentem imaginar i traslladar al públic com devia ser haver de viure amb aquell sentiment», va afegir Moya.

«El procés de creació ha estat molt intens», va anotar l'artista: «Un viatge col·lectiu en què tots hem portat els nostres arbres genealògics al darrere. Hi ha qui va dur les cartes dels avantpassats i algú, fins i tot, l'ampolla de vi que es guardava per quan l'avi tornés».

Homenatge a les víctimes

El refugi de la Renaixença acollirà del 18 de gener al 3 de març l'exposició I la mort va caure del cel. Els bombardeigs al final de la guerra (1938/39). Aloy va avisar que «aquest tema ja està molt estudiat, i en la mostra no hi haurà novetats, però hem encomanat el projecte al col·lectiu Arada perquè hi aporti una mirada nova, crítica i jove».

Jordi Bordes, de l'equip d'Arada, va apuntar que «serà una exposició molt sensitiva» amb la voluntat «d'ajudar la gent a entendre i posar-se en la pell dels manresans que entraven aquí, les seves emocions i les seves pors». El so i la imatge hi tindran un protagonisme «central» i es podran escoltar els testimonis recollits fa anys per Memòria i Història. «Cada galeria acollirà un àmbit de la mostra: com era la vida en un refugi, com es va preparar la ciutat per als bombardegis, el context social de la Manresa dels anys de la guerra, què va passar amb els atacs aeris i qui van ser les víctimes», va concloure Bordes.

El 25 de gener, a les 19.30 h, a l'auditori de l'Espai Plana de l'Om, se celebrarà una taula rodona en què participaran els historiadors Pere Gasol i Joan Villarroya, especialistes en el tema dels bombardeigs, i un representant del col·lectiu que vol portar davant de la justícia els aviadors italians que van executar els atacs.