Pau Vilaseca, solsoní de 17 anys, que estudia segon de batxillerat humanisticosocial a l'escola Arrels, ja sap la nota del seu treball de recerca, en el qual ha tingut com a tutor Jaume Subirà, «molt involucrat en la música de Solsona». «Me la van dir fa uns dies», diu com si res. La nota en qüestió és un 10. L'ha merescut per tirar endavant l'espectacle de teatre musical Massa tard, massa, que ha escrit des de zero i que ha impulsat fins a portar-lo a escena. S'estrenarà avui al Teatre Comarcal de la capital solsonina, amb 11 actors i 11 músics a escena, i hi ha quatre funcions programades (vegeu desglossat).
Vilaseca, que estudia música «des de petit», va escollir un musical per desenvolupar el treball de recerca «perquè sempre m'han agradat. De fet, m'agrada la música en general. I la música i el teatre tenen objectius similars, i plegats porten a resultats molt més grans. Em feia il·lusió portar-ne un a terme». Ha vist molts dels musicals que s'han fet a Catalu-nya i en visiona també molts d'americans, però assegura que no en té cap de capçalera: «Tots m'agraden molt».
Confiar a cegues
El jove solsoní, que va començar amb el saxo i «ja més gran» va afegir-hi el piano, que és l'instrument que usa per compondre cançons, va començar a escriure el text i la música de Massa tard, massa fa un any i va deixar-lo enllestit a principi d'estiu, moment en què va començar a «parlar amb persones, músics i actors, mitjançant gent que coneixia, per anar teixint xarxa i aconseguir tirar endavant el projecte amb l'ajuda de tothom». Ja coneixia Cesc Boix i Mari Prat, de Lacetània Teatre, «però no hi havia tingut gaire tracte». Ells dos són qui han assumit la direcció del muntatge, a petició de Vilaseca: «Algunes persones me'ls van recomanar».
Massa tard, massa no és un musical de petit format. A banda de músics i actors (que ja sumen dues formacions d'equip de fubol), per al musical també ha calgut trobar voluntaris per a la coreografia, l'escenografia... «I els assajos han estat una feina de moltes hores», destaca el jove solsoní. Els implicats en el projecte no són professionals, «però tothom hi posa molt esforç. Hem assajat molt. I hem aconseguit trobar actors que, a més a més de ballar, facin de tot una mica», apunta.
«Estic molt agraït perquè pràcticament tothom va confiar en el projecte a cegues, sense haver vist ni sentit res. He buscat músics amb qui havia estudiat a l'escola de música i altres amb qui havia tocat. Així que en el projecte hi ha joves com jo, però la majoria són gent més gran, i hi han volgut participar, desinteressadament, sense saber si realment valia la pena», afirma Vilaseca.
Les despeses de la producció de l'espectacle, «que són moltes», s'han de cobrir amb la venda d'entrades. És un objectiu que el jove solsoní diu que ja s'ha complert. «Si sobren diners, farem un sopar amb tota la companyia, per agrair-los l'esforç, que ha estat molt», afegeix.
Amb la feinada enllestida i a punt per estrenar, l'impulsor de Massa tard, massa creu que s'ha obtingut «un molt bon resultat. Assagem des de l'inici de l'estiu i hem passat l'obra moltes vegades. A més, és una obra amb músics en directe, cosa que crida l'atenció. I la història pot agradar, amb la posada en escena, amb el treball dels tècnics d'il·luminació, de so i la construcció del decorat, que ha quedat molt xulo». De fet, ja va tenir molta bona rebuda de públic el tast de l'obra que van fer el 21 d'octubre passat a la plaça del Ruc.
Vilaseca, que fa tres anys ja va fer un altre musical, Un fill, basat en la novel·la d'Alejandro Palomas i amb l'ajuda d'un professor per als 30 anys de l'Escola de Música, està «molt content» amb Massa tard, massa i apunta que «segurament seguiré fent altres projectes».
