Fins a quatre vegades es va omplir dijous, divendres i dissabte passat el Teatre Comarcal de Solsona per veure el musical Massa tard, massa, amb música i guió del jove solsoní Pau Vilaseca, de només 17 anys. Era el seu treball de recerca. Aquest estudiant de segon de batxillerat de l'escola Arrels i alumne de l'Escola de Música no parava de rebre felicitacions del públic a la sortida del teatre. «Estic molt content del resultat. S'han notat els mesos de treball que hem estat assajant i, pels comentaris de la gent, crec que així ho han vist». Tot i l'èxit obtingut, a curt termini no té cap altre projecte pensat. «M'agrada la música i el teatre, però de moment farem un mica de descans i, de cara al futur, mai se sap». Vilaseca té clar que «és bàsicament gràcies a les col·laboracions de tothom que he pogut dur a terme l'obra». Des de Lacetània Teatre, Francesc Boix, al capdavant de la direcció escènica al costat de Mari Prat, explica orgullós la dedicació d'aquests darrer mig any, «hem assajat tots els caps de setmana».

L'acció de Massa tard, massa se situa a la Nova Orleans dels anys vint. Concretament, en un bar que és escenari de diverses trames, amoroses i delictives. S'hi viuen moments d'eufòria i d'altres de màxima tensió. Una lluita intergenacional entre un pare i un fill n'és l'eix central. Curiosament, els actors que interpreten aquests personatges són també pare i fill a la vida real. Pol Solé, que encarna el personatge del fill, explica que ja havia participat en algun musical i obres de teatre, però mai de protagonista. «El Pau un bon dia va venir a casa i va proposar al meu pare i a mi de formar part d'un musical. Ens vam quedar bocabadats. Era el seu projecte de recerca. No li podíem dir que no i ens hi vam embarcar». Al guió, el pare no tracta bé el fill i això va suposar tot un repte per al jove actor, «al principi no ho veia gaire clar. El fet que fos el meu pare de debò ho canviava tot. Acostumat a les obres convencionals amb altres actors, que al cap i a la fi són amics, i que ara de cop tinguis el teu pare allà davant... és exigent. Però pel Pau, el que calgui».

Fins a onze actors apareixen a escena. Un decorat amb una bar-ra de bar i diverses taules formen l'escenografia. L'acurada il·luminació reforça cada escena. Música en directe. Coreografies. El musical va convèncer i el degoteig de felicitacions després de la representació així ho constataven. Alguns es van quedar amb ganes de més. Dissabte una espectadora deia a un dels actors: «Ha estat més que bé. Torneu-la a fer, eh?».