12 de desembre de 2018
12.12.2018

Ja es coneixen les quatre obres finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella

La presentació de les obres es farà el 16 de gener, i l'acte de lliurament el 19 de febrer, en el marc de la Festa de la Llum

12.12.2018 | 10:03

Han estat seleccionades les quatre obres finalistes que optaran al dinovè Premi Joaquim Amat-Piniella, que convoquen conjuntament Òmnium Bagès-Moianès i l'Ajuntament de Manresa, destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis i que aquest any, per primera vegada, tindrà una dotació econòmica de 2.000 euros per a l'obra guanyadora.

La cerimònia de lliurament tindrà lloc a l'Auditori de la Plana de l'Om, el dia 19 de febrer de 2019, a les 19h, i comptarà amb un homenatge a l'escriptora Teresa Pàmies, de qui el 2019 es commemora el centenari.

La presentació de les obres finalistes serà el dia 16 de gener, en el marc d'una tertúlia amb els autors, amb tast de vins d'algun celler de la DO Pla de Bages, a la sala d'actes del Casino.

Les quatre obres finalistes són:

1- Retorn, de Carles Casajoana (Ed. Columna)

Barcelona, 1970. A les acaballes del franquisme, la ciutat no té res a veure amb les primeres dècades del segle: revoltes universitàries, alliberament sexual, repressió policial i una cultura compromesa amb la lluita contra la dictadura. Josep Carner torna de l'exili amb la memòria devastada després de més de trenta anys d'absència. A Lluís Miralles li encarreguen que acompanyi i ajudi el poeta durant la seva estada a Barcelona.

El retorn de l'exiliat és una concessió innecessària al règim? A poc a poc, la presència de Carner esdevé incòmoda. Miralles, que n'és un testimoni inusitat, aprofita l'encàrrec per gaudir d'unes setmanes de llibertat fora de casa i per viure una intensa relació amorosa. Entre els cercles culturals que acullen Carner i les tribulacions dels estudiants amics de Miralles, Casajuana construeix un retaule deliciós i nostàlgic sobre el paper de l'escriptor, els estralls de la vellesa, el pes de l'exili i la impossibilitat del retorn.

2- Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís (Ed. Proa)

El personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Tot i ser un nen prudent, contemplatiu, perd un ull en un accident absurd. Aviat, gràcies a les revistes infantils que guarda un notari amic de la família, descobreix el gust per la lectura i pels secrets de la llengua, que no l'abandonarà mai. I així, uns anys més tard, baixa a Barcelona a fer de corrector lingüístic, poc abans que esclati la guerra. Una guerra que no s'acaba el 1939, perquè Franco, cedint a les pressions de Hitler, declara la guerra als Aliats i travessa els Pirineus. I la primera acció bèl·lica de l'exèrcit franquista a França és de bombardejar el camp d'Argelers, on ha anat a parar l'Agustí. Què farà aleshores el jove enamorat dels diccionaris?

3- El camí de les aigües, de Carme Martí (Ed. Amxterdam)

Un cant a la cuina feta amb amor i un deliciós homenatge a les àvies treballadores que mai no es van deixar vèncer per les adversitats del seu temps. Recepta a recepta, vivència a vivència, El camí de les Aigües ens proposa un viatge carregat d'olors i de sabors a les nostres arrels, a la nostra infantesa. Una novel·la memorable que ens descobreix la vida de la cuinera Maria Badia al llarg del segle XX a partir de la mirada de la Laura en l'actualitat.

A les acaballes de la seva vida, la Maria Badia observa la cuina i seu a taula. Vol trobar la manera d'explicar tot el que ha viscut: les criatures que ha cuidat, les cases on ha cuinat, l'amor i el desamor, l'amistat, la família, la guerra, la seva passió pels fogons. Quan troba un quadern pensat per apuntar-hi receptes, se li il·lumina la mirada: seran els plats que ha cuinat els que ordenaran e ls seus records.

La Laura, en canvi, viu en l'obscuritat d'una lluita desesperada que fa massa que dura. Vol recuperar el control emocional mitjançant l'escriptura, però només troba un cert refugi en les converses amb un jove veí i en les visites a la seva àvia. Li llegeix en veu alta un llibre sobre la vida d'una cuinera de l'Espluga de Francolí. L'àvia escolta i no diu res: hi ha alguna cosa en aquesta història, però, que la remou ben endins.

4- Els anys de la serp, de Joan Rendé (Ed. Proa)

Una nena de tres anys migra, amb els pares, des d'un poble de la Sierra de Cazorla fins a les muntanyes dels Ports i del Pirineu català. El seu pare, Ulpiano, treballa extraient fusta dels boscos i arrossegant els trocs per poder fer les travesses de les vies de la Renfe; més endavant també treballarà en una mina de cobalt. La mare, que feia de minyona, ara troba feina en una fonda. L'aïllament d'aquell món i la curiositat per la natura mantenen viva la innocència de la nena fins que la mort accidental del pare fa miques aquesta harmonia i ella s'ha de fer dona sobtadament. Aquell món que li semblava idíl·lic presenta una cara fosca, com ara els rampells imprevisibles de la mare, jove i vídua. Però la nena és vital i lluitarà per fer-se un entorn acollidor en un país que ja és el seu país.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.