L'advocat i escriptor Jordi Cabré ha guanyat avui el 59è Premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros, per "Digues un desig", mentre que el Mercè Rodoreda de contes, dotat amb 6.000 euros, ha estat per a Víctor García Tur i el Carles Riba de poesia ha recaigut en Carles Rebassa.

Els premis s'han lliurat durant la tradicional gala literària de la Nit de Santa Llúcia, organitzada per Òmnium Cultural, aquest any a Sabadell, i en la que el seu vicepresident, Marcel Mauri, ha recordat que el president de l'entitat, Jordi Cuixart, fa "424 dies que és injustament a la presó, com la resta d'empresonats" i també ha esmentat als polítics "exiliats".

Durant la vetllada s'ha fallat, també, el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, dotat amb 6.000 euros, que ha estat per a l'escriptora Maite Carranza per "L'alè del drac", i el 56è premi Josep Maria Folch i Torres, dotat amb 4.000 euros, per a obres infantils ha estat per a la professora Núria Franquet i "La Liang dins del quadro".

D'una altra banda, el premi Muriel Casals de Comunicació, com ja s'havia fet públic, l'han guanyat Jaume Roures i Tatxo Benet i el 31 premi Internacional Joan B.Cendrós ha estat per al periodista de la televisió pública de Finlàndia Pertti Pesonen.

La novel·la guanyadora del Sant Jordi, premi al qual van concórrer 39 manuscrits i que publicarà Enciclopèdia Catalana al febrer, és un "thriller psicològic", amb diferents capes, "una proposta original i diferent, amb ambició estilística, que proposa una literatura juganera, en la que hi ha humor i ironia", segons ha dit en nom del jurat, David Guzmán.

Jordi Cabré, amb diversos premis en la seva trajectòria, ha explicat que l'obra explica el que passa després que un escriptor entri en una llibreria per Sant Jordi i descobreixi que el títol més venut aquell dia és la seva autobiografia, encara que ell no l'ha escrit.

La novel·la, que tracta sobre la identitat, inclou una història d'amor inconfessable, i, per a Cabré, "és una reivindicació del poder de la ficció i de com la línia entre realitat i ficció és tan petita que les acabem confonent".

Feliç d'haver obtingut el guardó, el novel·lista ha indicat que l'ha escrit en primera persona i "encara que el protagonista se'm "sembla una mica, no sóc jo. Jo no he matat ningú", ha fet broma en referència al que passa en la trama.

També ha argumentat que "fer ficció no és exactament enganyar. A vegades, dins d'un relat inventat podem trobar més veritat que la veritat mateixa".

El Mercè Rodoreda de contes ha estat per a Víctor García Tur i "El país dels cecs", en el que "amb una qualitat literària evident, hi ha una reflexió molt interessant sobre la idea de plagi i originalitat en la literatura", segons el parer de la membre del jurat Marina Porras.

García Tur, amb novel·les en el seu haver com "Els ocells" i "Els romanents", ha assenyalat que ha muntat una mena de "karaoke" literari, a partir dels relats que més l'han impressionat en la seva vida i que ha reelaborat, d'autors com Jorge Luis Borges, Rudyard Kipling o Ursula K. Le Guin.

El 60è premi Carles Riba de poesia, dotat amb 3.000 euros, l'ha obtingut el mallorquí Carles Rebassa per "Sons bruts", un llibre de 68 sonets que "tracten sobre l'amor i la mort", segons l'integrant del jurat Maria Cabrera.

Rebassa ha indicat que es tracta d'una obra que va iniciar el 2003 i que ha acabat el 2018, que va començar després d'"un desamor terrible i molt dolorós", on primer parla de l'amor i després denota un "anhel de destruir el món i tornar-lo a construir".

En "L'alè del drac", Maite Carranza ha sostingut que ha escrit "una novel·la atrevida sobre un Gaudí adolescent, jove" en la que contesta a la pregunta "d'on prové la bogeria genial que Gaudí transmet?".

L'obra "La Liang dins del quadre" aborda, segons la seva autora, Núria Franquet, qüestions com els problemes que tenen els nens desarrelats en la realitat d'un altre país.

Al llarg de la gala s'ha desenvolupat l'espectacle artístic dirigit per Joan Arqué Solà en el que s'ha volgut mostrar "la cultura com el millor antídot contra el totalitarisme" i com a "eina essencial de llibertat", amb textos d'autors sabadellencs com Joan Oliver, Roc Casagran i artistes com Enric Cassasses, Rosa Pou o David Menéndez.