la familia addams

? Direcció: Esteve Ferrer. Autors: Andrew Lippa (música i lletres) i Marshall Brickman i Rick Elice (llibret). Intèrprets: Carme Conesa (Morticia), Xavi Mira (Gómez), Lydia Fairen (Miércoles), Frank Capdet (Fétido), Meritxell Duró (àvia) i Alejandro Mesa (Pug-sley). Teatre Coliseum. Gran Via de les Corts Catalanes, 595. Barcelona. Fins al 13 de gener. Consulteu horaris i preus a la web www.grupbalana.com.

El teatre Coliseum de Barcelona es converteix aquests dies en la mansió d'una de les famílies més gòtiques, macabres i divertides de l'escena. Basada en la sèrie televisiva creada el 1964, i amb el mateix títol, La família Addams s'instal·la a l'equipament de la capital catalana en format musical, amb llibret de Marshall Brickman i Rick Elice ( Jersey boys, Misteriós assassinat a Manhattan, aquesta darrera juntament amb Woody Allen) i música i lletra d'Andrew Lippa ( John & Jen, The wild party). L'adaptació al castellà ha estat a càrrec de l'actor i director Esteve Ferrer, i la direcció, de Sílvia Montesinos. Encapçalant el repartiment hi ha Carme Conesa i Xavi Mira, com a Mortícia i Gómez Addams.

La particular i extravagant família viu un moment un xic (molt per a ells) tumultuós: Miércoles Addams s'ha enamorat de Lucas, un jove normal, amb una família normal, tenint en compte les extravagàncies de la seva disbauxada parentela. Han de passar una vetllada, un sopar tots junts. Miércoles vol tenir la complicitat del seu pare i Gómez es debat en l'amor de les dues dones de la seva vida: la seva filla i la seva esposa, Morticia, a qui mai no li ha ocultat res. Però les coses no surten exactament com Miércoles o Gómez havien estratègicament previst.

Bona part de la culpa que els plans s'esguerrin és dels jocosos, hilarants i inútils esforços de la resta de membres de la família per aparentar una total normalitat, ja que aconsegueixen l'efecte contrari. La família de Lucas, però, tampoc no és un oasi de normalitat com volen o poden aparentar. Tot plegat es mou a un ritme de cançons que complementen el desenvolupament de la història.

Aquesta producció de La familia Addams és bona, curosa i amb detall sense escatimar recursos i esforços, un cos de ball solvent, entregat i mostrant una molt bona feina. La trama argumental de la peça, però, és molt lleugera, anecdòtica, amb un desenvolupament irregular i certament entrebancat. Cal destacar però, un repartiment que salva, i amb escreix, la història, ja que n'està molt per sobre. Destaquen Xavi Mira, Frank Capdet i una jove però molt destacable Lydia Fairén, així com la bona i histriònica interpretació de Meritxell Duró com a àvia.

La familia Addams esdevé en aquesta producció, que es pot gaudir a Barcelona fins després de les festes nadalenques, un divertiment lleuger, efímer, sense més pretensió que la d'entretenir. Possiblement, per la fastuositat de l'esdeveniment, s'esperava que hi hagués una equiparació entre la producció i el muntatge, però, certament, ambdues qüestions estan molt distanciades.