L'Associació Memòria i Història de Manresa publica avui a Memoria.cat el nom i cognoms dels 607 treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Manresa que van perdre la feina com a conseqüencia de la depuració i la repressió franquista del 1939. Un treball exhaustiu que ha elaborat Carme Botifoll Benasat (Santpedor, 1957), membre de l'entitat i una de les responsables de l'espai educatiu de la web, que ha esmerçat un any i mig per treure a la llum una llista fins ara inexistent que omple un buit més en la recuperació de la memòria històrica de la ciutat i, en concret, en la història de la repressió franquista a la capital del Bages.

L'inici: 837 treballadors

Per començar la investigació per confegir el «Cens de depurats pel franquisme a l'Ajuntament de Manresa», Botifoll, professora d'història jubilada de l'institut Lacetània, va partir de la base dels treballadors que formaven part del consistori durant la República i la Guerra Civil (1931-39), una llista de més d'un miler de persones (1.012) que Memoria.cat ja havia publicat el juliol passat, obra, també, de Botifoll. A partir d'aquí, explica l'autora, i restant les persones mortes o jubilades el 1939, els cens sumava 837 treballadors i treballadores. I les xifres que van emergir són aquestes: 86 treballadors i 1 treballadora van ser acomiadats; 63 treballadors i 16 treballadores van ser destituïts perquè eren a la presó o a l'exili; i 451 persones van perdre la feina perquè eren eventuals, la majoria dels quals, explica Botifoll, «havien estat contractats després del juliol del 1936». Com per exemple, el personal que treballava en les institucions confiscades durant la guerra (Hospital, Casal de Vellesa, Asil Joan Selves, Sanatori de La Culla). La resta, 230, són readmesos, una llista que també es pot consultar en una web que incorpora la depuració del personal sanitari que treballava per al consistori (metges, infermeres, llevadores, veterinaris i farmacèutics, també depurats pel Col·legi de Metges de Barcelona) i la relació de funcionaris que van patir una doble depuració, primer durant el període de la República i la Guerra Civil i després als inicis del franquisme.

Biografia dels 87 acomiadats

El cens incorpora la biografia dels 87 treballadors acomiadats o obligats a renunciar, remarca Botifoll, a partir «dels expedients de depuració que hem trobat -una quarentena- o bé de les actes aprovades per ple municipal». La depuració era una acció política destinada a separar les persones considerades desafectes al nou règim. L'objectiu principal, explica Botifoll, «era comprovar la lleialtat política i ideològica dels funcionaris per aconseguir treballadors fidels al règim». La depuració municipal també buscava reduir el nombre d'empleats i el pressupost. Es tractava, també, de «premiar amb les noves contractacions les persones afectes al règim».

Amb la llista de les 87 persones, subratlla Botifoll, «reivindiquem la memòria de tots els qui van ser acomiadats per motius ideològics». Algunes d'aquestes persones són prou conegudes, com l'arquitecte Pere Armengou Torra, autor del Grup Escolar Renaixença, que «es va veure obligat a presentar la seva renúncia» en tornar de França, o el secretari municipal Lluís Mas Pons, obligat a renunciar sota amenaça, que va patir un periple de condemnes, presó i inhabilitació. El cens s'acompanya amb la feina que feien a l'Ajuntament o al departament al qual pertanyien. Des del personal d'oficines, passant pels guàrdies, bombers, enginyers, professors...