Una 'sediciosa' compromesa amb la causa feminista i l'antifranquisme

L'Any Capmany ha tingut ressò a les llibreries amb novetats i reedicions que posen de manifest el vigor i la vigència de l'obra de l'autora barcelonina. Amb vocació divulgativa entre els escolars, Edicions 62 i Barcanova han publicat Feliçment, jo sóc una dona. Males Herbes, per la seva part, ha posat a l'abat dels lectors una nova edició de Quim, Quima.

En el terreny de la literatura infantil, Comanegra ha tret El gat negre mala bèstia i salvatge, un conte de Capmany que en aquesta edició il·lustra Natàlia Zaratiegui. En un altre registre, també és remarcable la revisió que Agustí Pons ha fet de la biografia Maria Aurèlia Capmany, l'època d'una dona, que publica Meteora. Cossetània, per la seva part, se suma a l'efemèride amb Cartes impertinents de dona a dona -on l'escriptora fa evident el compromís feminista- i Lo color més blau, una novel·la epistolar amb una dona que es queda a Barcelona i una altra que s'exilia.

Una dona compromesa

La poetessa i editora Blanca Llum Vidal ha fet una selecció de textos de Capmany que exhibeixen compromís amb el feminisme i la llibertat a Amenaça de sedició, publicat per Ara Llibres. Davant d'aquesta antologia, la responsable afirma que «no es tracta només d'assumir ni només d'aplaudir, sinó de preguntar-nos quina significació tenen avui per a nosaltres aquestes reflexions, avui que les llegim quan la seva autora hauria fet els cent anys».

El conjunt de peces escrites els anys 60 i 70 reivindica una mirada nova a la qüestió de gènere: llegides ara, quan el tema és més que mai al centre del debat públic, proporcionen una idea de la vigència del pensament de la Capmany. En una data tan llunyana com el 1966, l'autora escrivia que «el problema de la dona existeix. Existeix més profundament que mai perquè se'ns presenta en el camp de la vida quotidiana, de la pràctica diària, i no en el més vague i còmode de la ideologia». Talment com si fos escrit el 2018.

A Maria Aurèlia Capmany, escriptora compromesa, el professor Francesc Foguet se serveix de documentació inèdita per parar atenció en la manera com el règim franquista va considerar l'activisme i la dissidència de l'autora i els efectes que la censura va causar en el seu discurs públic. Així mateix, Foguet busseja en el grau d'implicació en la resistència antifranquista de la Capmany.