Joan Manuel Serrat ha tornat als inicis aquest dimarts en el primer dels tres concerts que oferirà a Barcelona en el marc de la gira 'Mediterráneo da Capo'. 3.000 persones han omplert l'Auditori del Fòrum i han seguit incansablement els deu temes de l'àlbum 'Mediterráneo' amb què l'any 1971 va situar-se com un referent del panorama musical. Malgrat que falten tres anys per complir els 50 aniversari d'aquell èxit, Serrat ha assegurat que "prefereix pecar de prudent i celebrar-ho tot per anticipat". Després de "treure a navegar plegats" les cançons de 'Mediterráneo', la segona part del concert ha divisat èxits com 'Cançó de matinada', 'Plany al mar' o 'Barcelona i jo', fins arribar a port després de dues hores de clàssics. Moltes en català, modificant així el repertori respecte altres destins de la gira.

Els emblemàtics versos de 'Mediterráneo' han obert, com no podia ser d'una altra manera, el primer dels tres concerts que oferirà a l'Auditori del Fòrum, el segon aquest dimecres 19 i el tercer el divendres 21 de desembre. Amb crits de "Serrat ets únic" i "Serrat ets irrepetible", que s'han anat repetint entre cançó i cançó, el cantant ha omplert d'història i literatura l'auditori.

Tot 'Mediterráneo'

'Qué va a ser de mi' ha seguit l'obertura del concert per començar a remuntar-se a aquells temes que va escriure l'any 1971 en un hotel de Calella de Palafrugell. 'Vagabundear', 'Barquito de papel' i 'Pueblo blanco' han seguit un repàs que ha intercalat amb comentaris sobre aquells inicis i els orígens de les cançons. De 'Tío Alberto" ha recordat que "no era el seu tiet", sinó un industrial barceloní, Albert Puig Palau, "procedent de la Gauche Divine" catalana. D'aquí ha rememorat el local Bocaccio, d'on va robar el tamboret de color vermell que l'acompanya sempre als escenaris. "Jo mateix el vaig robar", ha assegurat entre rialles.

A més del seu fidel tamboret, l'han acompanyat a l'escenari Ricard Miralles (piano), Josep Mas (teclats), David Palau (guitarra), Vicente Climent (bateria), Tomás Merlo (baix i contrabaix) i Uxia Amargós (viola).

'La mujer que yo quiero', 'Lucía', 'Vencidos' i 'Aquellas pequeñas cosas' han completat tot l'àlbum per tancar una primera part del concert que ha culminat amb un altre 'Mediterráneo'. Amb aquest, el públic ha esclatat i s'ha aixecat de les butaques, i malgrat sonava a clímax, només era la meitat del concert. "Serrat benvingut a casa" o un cant d'aniversari pels propers 75 anys que compleix Serrat a finals d'any han donat calidesa a un concert que mai ha notat les baixes temperatures de l'Atlàntic. "Hi ha molta gent que opina que el Mediterrani es un dels mars de l'Atlàntic. Jo penso que aquest i la resta d'oceans no son altra cosa que afluents del Mediterrani", ha sentenciat.

El mar Mediterrani, un "sarcòfag"

Serrat ha lamentat que el Mediterrani sigui un dels mars més contaminats, on s'hi troben "tones de plàstics" i "restes d'alguna pastera que mai no arribarà a cap destí". "A la contaminació química li hem d'afegir la humana, que generem tots plegats a causa de gent que fuig de la misèria i la guerra i busca un lloc on ficar el que els hi queda de vida". Després de qualificar el mar Mediterrani de "sarcòfag", ha engegat amb 'Plany al mar'.

Repertori en català

'És quan dormo que hi veig clar', 'Pare', per la que s'ha assegut al seu tamboret vermell, 'Barcelona i jo', que ha entonat amb més sentit que mai davant les "mil cares que té Barcelona", o "Seria fantàstic", han estat alguns dels temes en català que han dominat la nit.

No han faltat homenatges a poetes com Miguel Hernández i a les dones, a qui ha volgut reivindicar, amb 'Menos tu vientre'.

'Me'n vaig a peu' sonava a comiat, però Serrat ha allargat amb tres cançons més que han deixat el públic dempeus i omplert de vida, a qui només els ha faltat 'Paraules d'amor'. 'Cançó de Bressol', 'Cantares' i 'Caminante no hay camino' d'Antonio Machado han culminat un concert a la seva ciutat, al seu port. "Tant de bo que la travessia els hagi fet reviure petites emocions", ha conclòs el 'noi del Poble Sec'.