l'entorn del cicle de Nadal, sembla idoni parlar d' El Poema de Nadal, un text escrit l'any 1931 pel gran poeta i autor teatral Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau. La seva estructura literària consta de quatre cants i un final. Cant I: Ai, aire d'aquesta nit!; Cant II: Els pastors han sentit el sotrac de les ales brillants i fredes...; Cant III: Un camí!. Quina cosa més curta de dir! Quina cosa més llarga de seguir!; Cant IV: El camí ens ha portat a Betlem! i Final: Va ser una nit que va florir l'estrella, i va néixer l'Infant!

Precisament de la mà de l'Orfeó Manresà, El Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra, va esdevenir una audició singular i una realització pròpia, dins el cicle nadalenc, durant 27 anys; i es va repetir 103 vegades (de l'1 de gener del 1960 a l'11 de gener del 1987) per diferents pobles i ciutats de Catalunya.

El 1960 va ser una gran novetat la unió d'un poema en català amb la música de nadales (majoritàriament tradicionals catalanes en harmonitzacions de grans compositors), en uns moments difícils, per la llengua, en els repertoris dels orfeons i de les corals existents. El rapsode encarregat de recitar aquests magnífics versos en totes les audicions fou Àngel Tulleuda. Un actor excel·lent que, de des la primera audició, va dir el poema de memòria amb to de veu i dicció propi. Amb expressió sòbria, amb sentiment i amb una perfecta seguretat dibuixava el significat de cada paraula i de cada vers; feia viure els versos a tothom, i feia pujar la intensitat de les frases quan calia. Alhora, es podia palpar cada una de les paraules i les emocions que transmetia. Era capaç de fer viure aquella Nit de Nadal.

Les cançons nadalenques, en les veus dels cantaires de l'Orfeó Manresà i acompanyades d'instruments -que van anar variant durant els anys-, enllaçaven amb el text i conduïen el recitat per un camí viu i emotiu, li donaven força, singularitat i sentiment espiritual, per introduir-nos fortament en l'ambient nadalenc de l'època. Aquesta idea va sorgir gràcies a la imaginació i la capacitat creativa del cantaire Magí Carrió Plans, amb el llavors president de l'Orfeó Josep M. Vives Llambí, sobre un intent anterior de Pasqual Piñot Busquet i Joan Prat Garriga. Captat magníficament per Josep M. Descarga (llavors subdirector de l'Orfeó) li donà el complement musical amb les obres que va escollir, i li va donar tendresa i, alhora, solemnitat.

En les primeres audicions va intervenir el Cor de Cambra de l'Orfeó Manresà, però molt aviat va anar a càrrec dels cantaires de l'Orfeó Manresà (1969), i sempre foren dirigides per Josep Maria Descarga, encara que el director de l'orfeó era el mestre Agustí Coll. Simeó Selga Ubach, enamorat d' El Poema i profund coneixedor del que representava en aquella etapa per a l'Orfeó Manresà, a manera d'homenatge, en el 1989, va publicar una ressenya de les seves representacions, i va anotar també els cantaires i els instrumentistes que hi van participar.

Per concloure, crec que hauríem de donar les gràcies a tothom qui va fer possible aquesta joia literariomusical, incloent-hi els qui el van escoltar. Gràcies a tots els cantaires i instrumentistes, amb un esment especial al seu director Josep Maria Descarga, que el va viure intensament, i al rapsode Àngel Tulleuda, que en fou peça clau. La conjunció d' El Poema de Nadal i de la nostra música nadalenca, en una estreta harmonia, va ser única i irrepetible.