LA BELLA DORMENT

? Ballet Nacional Rus. Direcció: Sergei Radchenko. Música: Txaikovsky. Llibret: Charles Perrault, que versiona el conte dels germans Grimm. Lloc: Sala Gran del Teatre Kursaal ( Manresa). Diumenge, 23 de desembre.

El Ballet Nacional Rus va portar La Bella Dorment a l'escenari del teatre Kursaal, diumenge passat, amb totes les entrades exhaurides i amb un públic expectant de totes les edats.

En alçar-se el teló, l'espectador va descobrir una escenografia clàssica, força elegant i evocadora, que el situava al gran saló del palau. Amb el començament del pròleg, el bateig d'Aurora, comprovem que es tracta d'una producció que segueix una línia estètica de les d'abans, molt habitual en bona part de les companyies de ballet russes que sovint ens visiten. El cos de ball, nombrós i tècnicament correcte en general, va executar, però, unes interpretacions fredes, apàtiques i poc convincents, sobretot en les pantomimes. I el primer que es va trobar a faltar són les variacions solistes de les fades, una absència sorprenent quan són un dels elements més característics d'aquest ballet. Com de costum, el rol de Carabosse, la fada dolenta, el protagonitza un ballarí, Aleksander Daev, amb una caracterització, aquesta sí, molt convincent i elaborada.

Arribats al primer acte, la ballarina Alexandra Krukova va oferir una bona interpretació d'Aurora. Amb un bagatge evident, Krukova va moure's segura i amb fluïdesa per l'escenari, amb molt bones línies i posicions de cames. Malauradament, l'adagio de la Rosa, un dels moments més esperats del ballet, no va tenir la brillantor necessària per poder fer gaudir l'espectador. Els tremolors constants van fer evident la manca de precisió en els equilibris de la primera ballarina, la qual cosa va trencar l'encant de la peça.

Al segon acte, el de la visió, el príncep Désiré, a càrrec d'Eldar Sarsembayev, es va presentar al públic de forma brillant i enèrgica i, en alguns moments, virtuós, tot i no ser el tipus de ballarí que normalment encarna aquest personatge. La seva interpretació va ser pulcra i convincent. D'altra banda, la dansa de la fada Lila va regnar en aquest acte, interpretada per la ballarina Elena Khrosheva, amb una tècnica sòlida i elegant i una gran maduresa interpretativa.

El tercer acte va ser el més aconseguit. Si bé en van eliminar totes les danses de les pedres precioses, la resta, les danses del Gat amb botes i la Gata blanca, i la de la Caputxeta i el Llop, es van interpretar amb molta gràcia i el públic ho va recompensar amb el seu aplaudiment. El pas de deux de l'ocell blau es va executar amb molta correcció, igual que el gran pas de deux dels protagonistes, que també van rebre una ovació dels assistents.

Una vegada més, el públic manresà va tornar a casa satisfet després de gaudir d'una tarda de ballet al Kursaal que va anar in crescendo: reconeixement als artistes russos per una bona dosi de màgia per començar amb bon peu les festes de Nadal.