Silencis. Passadissos d'esplemes. Llum esmorteïda. Foscor. La música feixuga d'un contrabaix. Danses sense rumb. Corredisses. Poesia fascinant. Una veu suau però dolorosa. I pinzells que tracen personatges que cobren vida.
Són alguns dels elements amb què s'han trobat aquest cap de setmana els 300 visitants que, en sis funcions diferents, han entrat al refugi antiaeri de la Renaixença per presenciar l'espectacle Refugiar-se, creat per commemorar el 80è aniversari dels bombardejos franquistes a Manresa, on van causar 35 víctimes mortals. L'obra, ideada i dirigida per l'avinyonenc Quim Moya, és un espectacle intimista i personal que ha despertat emocions i sentiments diversos entre els visitants, i no ha deixat ningú indiferent.
El muntatge, de 25 minuts de durada, revivia el procés de dol dels bombardejos, i ho feia seguint els passos d'un procés d'aquestes característiques: des de la ràbia i la incredulitat inicials fins a la necessitat de comprendre els fets i la tristesa, i finalment fer net un cop s'ha plorat tot el dolor. Per poder passar així «un fil que cusi el buit que s'escola per les ferides», tal com va proclamar al final de la funció Sònia Moya, la poetessa que posava veu a l'obra.
A banda dels poemes de Moya, l'espectacle, que oscil·lava entre la performance i la instal·lació, va incloure dues peces de dansa i una de pintura, que es van anar alternant en les diferents sales del refugi de la Renaixença, un dels que va acollir més ciutadans de tot Manresa per aixoplugar-se de les bombes franquistes.
El públic, que era conduït d'un espai a l'altre, també va tenir l'oportunitat d'interactuar directament amb l'obra. Ja només entrar, els visitants rebien una espelma elèctrica i, després, s'havien de situar a banda i banda de l'estret passadís que recorre la part del refugi que dona al carrer del Canonge Montanyà. Al fons de les fileres d'espelmes apareixia la poetessa Moya recitant els primers mots, enfocada per una tènua llum. Unes primeres paraules que donaven pas a unes escenes de dansa impactants, a l'interior de les sales principals. A l'última performance, el mateix director, Quim Moya, agafava el pinzell i dibuixava sobre un fons blanc diferents personatges, prenent com a model actors immòbils, que després prenien vida.
Amb l'obra ja acabada, els visitants van poder deixar també la seva empremta a l'espectacle. I ho van fer de forma literal: marcant el palmell de la mà sobre un mural, que trobaven de camí cap a la sortida del refugi. També van poder veure una petita exposició d'homenatge als refugiats, amb peces de roba antigues, espelmes i un poema sobre el refugi.
Els bombardejos de Manresa van tenir lloc entre el 21 de desembre del 1938 i el 19 de gener del 1939, amb un balanç de 35 morts. L'espectacle que ha commemorat aquests fets tràgics ha tingut, a banda de Quim Moya i Sònia Moya, les dansaires Maria Ribera, Mònica Vergés i Laura Bataller, la música al contrabaix d'Àlex Reviriego i la il·luminació d'Èric Casasayas.
