continuació espiritual d'«Amanece que no es poco»

? Espanya, 2018. Comèdia, ciència-ficció. 95 minuts. Direcció: José Luis Cuerda. Guió: José Luis Cuerda, a partir d'una novel·la d'ell mateix. Intèrprets: Arturo Valls, Berto Romero, Roberto Álamo, Pepe Ocio, Blanca Suárez, Antonio de la Torre, Miguel Rellán i Gabino Diego. Pantalles: Bages Centre (Manresa).

Què és una pel·lícula de culte? Una obra dotada d'una singularitat que connecta intensament (i misteriosament) amb el sector més inquiet del públic. Amanece que no es poco, estrenada fa gairebé tres dècades, és un dels pocs llargmetratges espanyols moderns que s'han guanyat aquesta distinció. Un deliri insòlit i engrescador, amb una legió d'incondicionals, que esdevingué un dels cims creatius de José Luis Cuerda, un director menor. Aquest veterà cineasta ens sorprèn ara, sis anys després del seu últim títol, amb la germana artística de la seva proposta més boja i admirada. Tiempo después no apareix com una seqüela oficial d' Amanece no es poco, sinó més aviat com la continuació espiritual.

El film és ambientat en el 9177, en un futur postapocalíptic, on només resta dempeus l'Edifici Representatiu, on resideixen les autoritats dels tres poders fàctics (l'alcalde, el rei i el capellà). Als afores, en unes barraques, sobreviuen els desheretats. Un d'aquests, José María, s'atreveix a desafiar el sistema i munta un negoci de venda de llimonades.

L'autor manxec ha escrit i rodat una distòpia amarada d'un humor surrealista i absurd. Una paràbola, tan diàfana com demencial, que s'imposa com una raresa amb un interès molt desigual. Es tan indiscutible l'originalitat (i la gosadia) del concepte com la incapacitat de l'autor espanyol (Cuerda no és Berlanga) per convertir una succesió d'anècdotes esbojarrades, més o menys divertides, en una farsa veritablement corrosiva, enginyosa i coherent. El resultat final no ultrapassa la condició d'un divertiment estrafolari, escassament subtil, en què podem anar identificant comediants més o menys mediàtics: Andreu Buenafuente, Berto Romero, Carlos Areces? Un esperpent teòricament heterodox, però molt més inofensiu del que aparenta. Una entremaliadura simpàtica? i poca cosa més.