El guionista Ignasi Garcia (Barcelona, 1964) va trobar, llegint una notícia a Regió7, la guspira que necessitava per compondre una peça teatral que fes una mirada contemporània al personatge d'Antígona, la jove rebel que va preferir desobeir la llei abans de caure en la indignitat i la deshumanització. El gener del 2017, l'autor -que ha treballat per a sèries televisives com Estació d'enllaç, El cor de la ciutat, Compañeros i Los Serrano- va veure a l'edició digital del diari un reportatge sobre dues estudiants de batxillerat de l'Institut Pius Font i Quer -Ariadna Moyano i Alejandra Ibarra-, que, a través del seu treball de recerca, van fer possible un homenatge ciutadà als manresans que van ser deportats al camps de concentració nazis. Garcia, amb l'obra Treball de recerca, va merèixer el premi literari Ciutat de Sagunt en la modalitat de teatre.

«M'he posat en contacte amb les dues noies i el seu professor, Jordi Pons, per explicar-los el que havia escrit i vam quedar que faríem una presentació conjunta a Manresa del llibre que publicarà Onada Edicions com a recompensa del premi que he guanyat», va explicar Garcia ahir a Regió7. «De tant en tant llegeixo el diari buscant notícies de tot el territori, no només de Barcelona. Si no, sembla que Catalunya només sigui Barcelona i l'àrea metropolitana», va afegir l'autor.

Treball de recerca té set personatges i està protagonitzada per una noia, l'Andrea, que fa un treball per a l'escola per homenatjar els exiliats del seu poble. «En un moment donat», apunta Garcia, «la jove s'adona que no pot localitzar on van anar a parar aquelles persones que, suposadament, van marxar del poble, i descobreix que el cap d'una família poderosa del poble les va fer matar i, a partir d'aleshores, tothom ha estat participant de la comèdia de fer veure que s'havien exiliat».

En la recerca de la veritat, «la noia topa amb l'alcalde, que li po-sa pals a les rodes, i la gent li diu que no es compliqui la vida, però ella acaba descobrint els fets». Català resident a Madrid, García té clar que s'ha de fer justícia a través de la memòria històrica i que el pitjor enemic és l'actitud dels qui opinen que «el millor es no remenar les coses». A Catalunya, opina, «encara es fa alguna cosa, tot i que també hi ha resistència, però a la resta de l'Estat hi ha una mentalitat conservadora. Només s'ha de veure el que passa amb el Valle de los Caídos. La manera com s'enfoca la memòria històrica defineix com és una societat».

Ignasi Garcia és del parer que el treball de recerca -«que es fa a Catalunya i no és obligatori a la resta de l'Estat»- és «una cosa preciosa, que fomenta el pensament crític». Al seu parer, «si hi ha joves que tracten la memòria històrica, vol dir que aquesta societat té futur, perquè el més perillós és pensar que tot està bé i no fer res». El fet de constatar que joves com Moyano i Ibarra «es preocupen per aquests temes m'enorgulleix com a societat».

El llibre amb el text de Treball de recerca ha de sortir publicat abans de Sant Jordi, anota Garcia. Paral·lelament, confia que algun grup escènic porti l'obra a l'escenari. «La vaig presentar a La Joven Compañía, de Madrid: els va agradar, van dir que és molt necessari que hi hagi dramatúrgies sobre aquests temes perquè no n'hi ha gaires, però no la poden fer perquè no compleix els seus requisits, ja que els membres són joves i en la meva obra hi ha adults».