Ficar el nas dins de les casernes de la Guàrdia Civil ha costat a la fotògrafa Paula Artés (Molins de Rei, 1996) més d'un disgust perquè ha estat dos anys buscant editor sense èxit per publicar un llibre amb el qual vol ensenyar com la invisibilitat del cos és la clau de la seva operativitat. Cansada de rebre cada cop la mateixa resposta -«és molt interessant, però no ens volem arriscar»-, ha posat en marxa una campanya de micromecenatge per reunir 7.800 euros i poder fer una tirada àmplia del fotollibre Fuerzas y cuerpos. Avui a la tarda, Artés parlarà del projecte a l'Espai Òmnium de Manresa.

«Divendres és l'últim dia, i no sé si arribaré a la xifra que demano», reconeix la fotògrafa. Per això, està voltant pel país per explicar la idea i ensenyar la maqueta del llibre amb les seves imatges i el text que ha escrit el manresà Oriol Fontdevila, comissari d'exposicions d'art.

«A Catalunya hi ha vuitanta casernes, però sembla que la Guàrdia Civil no hi sigui», va comentar Artés: «L'any 2015 vaig demanar permís per accedir a les catalanes i, un any després, me'l van concedir. Des d'aleshores, he pogut visitar casernes de la província de Barcelona, com la de Sant Andreu de la Barca, la més gran que hi ha aquí, la de Travessera de Gràcia, a Barcelona, i la de Manresa, entre d'altres. Sempre, acompanyada del mateix guàrdia i, quan anàvem a un lloc que aquesta persona no coneixia, parlàvem amb el comandament de la caserna i al recorregut s'hi sumava un agent».

En el cas de la caserna de Manresa, Artés reconeix que hi va anar sola i, tot i així, hi va poder entrar. El quarter manresà, recorda, és l'origen de la iniciativa, ja que es va encuriosir per saber què hi ha dins de les casernes quan passava per davant de la que hi ha a la car-retera de Cardona anant cap a Solsona, d'on és la seva parella.

Menys sort va tenir quan va anar a les instal·lacions del cos al cap i casal del Solsonès, on només va rebre llicència per fotografiar la façana. «I a mi, la façana no m'interessa», indica: «Hauria volgut anar a més casernes, també d'altres províncies, però em tornaven a posar problemes i, com que ja tenia prou material, no vaig insistir i ho vaig deixar córrer».

Escàndols i commemoracions

L'autora de Fuerzas y cuerpos explica que «la Guàrdia Civil, a Catalunya, només la sentim anomenar quan hi ha escàndols mediàtics com el cas d'Altsasu, l'1 d'octubre català, les tanques de Ceuta o La Manada, entre d'altres. Fins i tot la fuga de Luis Roldán, que va ser director de la Guàrdia Civil». O, indica, si es tracta d'una celebració, com el 12 d'octubre. «Però ells hi són, i ens controlen des de llocs als quals la gent no té accés».

Artés afegeix que això «no passa tan sols aquí, podem posar l'exemple de l'FBI, ningú sap qui hi treballa. El mateix passa amb la Guàrdia Civil: no som conscients del que fan. Per això, sembla que no hi siguin, són invisibles, però estan operatius i ens controlen».

La fotògrafa no va revelar les seves intencions quan va sol·licitar permís per visitar les casernes, però «tampoc els vaig mentir». Artés va estar quinze dies fent fotografies a l'interior de les instal·lacions: «M'interessaven els espais i les sales operatives. Tinc una foto d'una habitació on hi ha un mapa de tot Catalunya digitalitzat. També vaig entrar al centre de control de la Guàrdia Civil a l'aeroport del Prat. I a Manresa vaig poder accedir a la sala on hi ha les armes requisades. Són llocs on sembla que no passi res, però controlen telèfons, correus...».

La molinenca és conscient que, després de l'1 d'octubre del 2017, «el meu treball agafa un nou context. Abans, la gent no s'acabava de creure el que els explicava; ara, però, és diferent i tothom m'entén». Per això, té clar que «ara és el moment, el llibre ha de sortir ara».

La fotògrafa confessa que, abans de posar en marxa el verkami, tenia por. Fins i tot creu que el seu mòbil està intervingut. Però ja ha ensenyat les fotos en algunes exposicions de petit format i festivals com el prestigiós Unseen d'Amsterdam -on va ser entre les 30 finalistes d'un total de 300 treballs presentats- i, de moment, no ha rebut cap advertència. El temor és no arribar als 7.800 euros.