Una de les companyies més importants d'Europa ve a Manresa per presentar el seu darrer espectacle. És l'any 1933, temps de Segona República, i la ciutat es prepara per a un dels grans esdeveniments de la temporada. Però, ai làs!, un fet inesperat obliga a aturar la funció. Per saber com continua aquesta història caldrà anar a veure la 62a edició de la Innocentada, que els dos darrers caps de setmana de gener oferirà sis funcions al teatre Conservatori amb el títol de Cabaret 33 a partir d'un text de Sílvia Sanfeliu.

«Mantenim els tres punts clau amb què l'any passat es va renovar la Innocentada: que sigui breu, de preus assequibles i que tots elements estiguin integrats, des de la coreografia a l'escenografia i el text», explica Ariadna Guitart, directora coreogràfica de l'espectacle i una de les sis integrants de la comissió que el 2017 va agafar el relleu i va rejovenir l'organització de la tradicional representació escènica manresana. Els altres cinc membres del grup són el seu germà Adrià, Jordi Gener, Marc Alberti, Dolors Baró i Josep M. Grau.

Una ficció versemblant

No hi ha cap precedent històric que sustenti la ficció creada per Sílvia Sanfeliu, autora d'un guió que perpetua la Innocentada com un xou còmic i un espectacle ple de música i ball. El text de la reconeguda docent i dramaturga és una invenció que vol entretenir l'espectador, però «hem posat cura a recrear, en alguns aspectes, la ciutat del 1933», apunta el director, Jordi Gener, que repeteix en el càrrec després que Tens un do inaugurés el gener del 2018 la nova etapa del projecte parit fa més de sis dècades per Agustí Soler i Mas.

En una mostra de teatre dins del teatre, el conflicte que descabdella la trama de Cabaret 33 té lloc en el moment en què la prestigiosa companyia ha de buscar un recanvi per a l'actriu principal per tal de tornar a posar dempeus el seu xou al cap de vint-i-quatre hores del primer i frustrat intent. Per fer viable aquest muntatge, a l'escenari del Conservatori hi haurà onze actors -la majoria reincidents-, cinc figurants, un cos de ball de l'Agrupació Cultural del Bages de quinze dansaires i les ballarines del grup de dansa del ventre de l'entitat Al Nudhar, reforçat amb la presència de la Dusk.

«Tots els balls són de creació», comenta Ariadna Guitart: «I les músiques, algunes són conegudes i altres no tant». El cos de ball, un dels elements indestriables de la història de la Innocentada, estarà format per dotze noies i tres nois, amb un perfil bastant jove. En el terreny escenogràfic, el responsable en aquest apartat, Marc Alberti, indica que «en aquesta edició continuem mantenint la voluntat de transformar el teatre i, tot i que l'any passat vam posar el llistó molt amunt escenogràficament i visualment, aquest cop, sense pantalles, també serà impactant».

En clau de promoció, la Comissió de la Innocentada ha posat en marxa un compte a Instagram (@cabaret_33) en què hi ha imatges i informacions de l'obra i sortejos per aconseguir entrades i descomptes. Així mateix, també hi ha una llumineta en la qual han col·laborat comerços i entitats de la ciutat per reforçar el finançament de la proposta.

Un canvi positiu

Tradicionalment, la Innocentada ha estat un gran xou humorístic i musical muntat i interpretat de forma altruista per actors, actrius, tècnics i altres persones vinculades al món de la cultura manresana i amb inquietuds teatrals. Fa dos anys, el projecte va arribar a les 60 edicions i els responsables van passar el relleu a una comissió que, mantenint els trets característics, li ha donat una pàtina de modernitat. És bo mantenir les tradicions però, també, adaptar-les als temps que corren per no caure en l'oblit.

«El canvi va ser positiu, i així ens ho van manifestar moltes persones que van veure l'obra», afirma Adrià Guitart: «Qui buscava el que es feia abans, es va trobar una cosa diferent». En aquest sentit, i exemplificant la dicotomia entre partidaris de la renovació i dels usos antics, Guitart, responsable de la producció de l'espectacle, posa d'exemple la seva àvia: «Va veure Tens un do i li va agradar, però em va comentar que també li hauria agradat el que es feia abans». En tot cas, «és bo donar un aire fresc a les coses».