E ra la primera matinal de microteatre a Navarcles i, després de la bona acollida, de ben segur que no serà l'última. Ni una cadira buida va quedar, ahir al migdia, a la sala petita de La Creueta Centre Cultural per gaudir de les tres propostes que hi presentava la navarclina Xènia Sellarès. Escrites, dirigides i interpretades per aquesta jove de 23 anys, que desprèn una energia desbordant, els tres muntatges van ser aplaudits per les 80 persones que van gaudir de la matinal. La capacitat era limitada i es va quedar gent sense entrada. No es descarta repetir l'experiència.

El microteatre té la particularitat que el públic és molt a prop. En aquest cas, fins i tot alguns dels espectadors van tenir el seu moment de glòria quan la protagonista els va fer participar a la funció. Alguns ho van fer sense necessitat d'aixecar-se de la cadira, però d'altres van haver de sortir a escena per convertir-se en un personatge més. Als tres muntatges l'autora va buscar la complicitat dels espectadors. La dinàmica de la sessió va ser molt fluida. Inicialment, era previst que entre cada muntatge el públic abandonés la sala per fer el canvi d'escenografia, però només es va fer entre el primer i el segon.

La matinal va començar amb El punt sobre la i que és també la primera obra que va escriure i estrenar Sellarès fa poc més d'un any. Tracta dels embolics i discussions d'una parella que cau en el tòpic dels insults fàcils. Uns minuts per canviar l'escena i donar la benvinguda a El llibre, un monòleg d'una noia que volia ser actriu però que acaba venent els seus propis llibres. Va ser l'obra més aplaudida i també la de més intensitat. Va tancar la matinal Papa, l'he cagat, estrenada el novembre passat. Al final de la representació, foto de familia amb el públic però, abans, paraules d'agraïment. Primer, per a Sebas Puig i Berta Portabella, els companys de repartiment que van acompanyar Sellarès. Després, per al públic: «Sou molt generosos. Pretenia que desconnectéssiu una mica el cervell i passar un matí diferent. Riure és bo, sa i necessari». A la sortida, vermut per a tothom i moment per cometar la jugada. La jove navarclina no amagava la satisfacció per la bona acollida «veure que el que fas amb tan amor agrada, emociona».