15 de gener de 2019
15.01.2019
Regió7

Els finalistes del premi literari Amat-Piniella exposen demà les virtuts de les seves novel·les

L'acte es farà a la sala d'actes del Casino de Manresa i el lliurament del guardó es farà el 19 de febrer

15.01.2019 | 12:33
Carme Martí és una de les finalistes

La sala d'actes del Casino de Manresa acollirà demà, en el marc del Club de Lectura de la Biblioteca, la presentació de les quatre obres finalistes al Premi Joaquim Amat-Piniella: "Retorn", de Carles Casajuana; "Jo soc aquell que va matar Franco", de Joan-Lluís Lluís; "El camí de les aigües", de Carme Martí; i" Els anys de la serp", de Joan Rendé. L'acte tindrà la presència dels autors finalistes, començarà a les 7 de la tarda i s'acompanyarà d'un tast dels vins de cellers de la DO Pla de Bages. El lliurament del premi es farà per la Llum, el 19 de febrer, a l'Auditori de la Plana de l'Om amb un homenatge a l'escriptora Teresa Pàmies, de qui el 2019 es commemora el centenari.

La dinovena edició del Premi Joaquim Amat-Piniella, que convoquen conjuntament Òmnium Bages-Moianès i l'Ajuntament de Manresa, destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis, tindrà enguany i per primer cop des del nou format (2007), una dotació econòmica de 2.000 euros per a l'obra guanyadora

Aquest és l'argument de les obres finalistes:

"Retorn", de Carles Casajuana (Editorial Columna)
Barcelona, 1970. A les acaballes del franquisme, la ciutat no té res a veure amb les primeres dècades del segle: revoltes universitàries, alliberament sexual, repressió policial i una cultura compromesa amb la lluita contra la dictadura. Josep Carner torna de l'exili amb la memòria devastada després de més de trenta anys d'absència. A Lluís Miralles li encarreguen que acompanyi i ajudi el poeta durant la seva estada a Barcelona. El retorn de l'exiliat és una concessió innecessària al règim? A poc a poc, la presència de Carner esdevé incòmoda. Miralles, que n'és un testimoni inusitat, aprofita l'encàrrec per gaudir d'unes setmanes de llibertat fora de casa i per viure una intensa relació amorosa. Entre els cercles culturals que acullen Carner i les tribulacions dels estudiants amics de Miralles, Casajuana construeix un retaule deliciós i nostàlgic sobre el paper de l'escriptor, els estralls de la vellesa, el pes de l'exili i la impossibilitat del retorn.

"Jo soc aquell que va matar Franco", de Joan-Lluís Lluís (Editorial. Proa)
El personatge que afirma haver matat Franco, Agustí Vilamat, neix el 1916 en una casa modesta de Solsona. Tot i ser un nen prudent, contemplatiu, perd un ull en un accident absurd. Aviat, gràcies a les revistes infantils que guarda un notari amic de la família, descobreix el gust per la lectura i pels secrets de la llengua, que no l'abandonarà mai. I així, uns anys més tard, baixa a Barcelona a fer de corrector lingüístic, poc abans que esclati la guerra. Una guerra que no s'acaba el 1939, perquè Franco, cedint a les pressions de Hitler, declara la guerra als Aliats i travessa els Pirineus. I la primera acció bèl·lica de l'exèrcit franquista a França és de bombardejar el camp d'Argelers, on ha anat a parar l'Agustí. Què farà aleshores el jove enamorat dels diccionaris?. "Jo soc aquell que va matar Franco" va ser guardonada amb el premi Sant Jordi 2017.

"El camí de les aigües", de Carme Martí (Editorial Amsterdam)
Un cant a la cuina feta amb amor i un deliciós homenatge a les àvies treballadores que mai no es van deixar vèncer per les adversitats del seu temps. Recepta a recepta, vivència a vivència, "El camí de les Aigües" ens proposa un viatge carregat d'olors i de sabors a les nostres arrels, a la nostra infantesa. Una novel·la memorable que ens descobreix la vida de la cuinera Maria Badia al llarg del segle XX a partir de la mirada de la Laura en l'actualitat. A les acaballes de la seva vida, la Maria Badia observa la cuina i seu a taula. Vol trobar la manera d'explicar tot el que ha viscut: les criatures que ha cuidat, les cases on ha cuinat, l'amor i el desamor, l'amistat, la família, la guerra, la seva passió pels fogons. Quan troba un quadern pensat per apuntar-hi receptes, se li il·lumina la mirada: seran els plats que ha cuinat els que ordenaran els seus records.
La Laura, en canvi, viu en l'obscuritat d'una lluita desesperada que fa massa que dura. Vol recuperar el control emocional mitjançant l'escriptura, però només troba un cert refugi en les converses amb un jove veí i en les visites a la seva àvia. Li llegeix en veu alta un llibre sobre la vida d'una cuinera de l'Espluga de Francolí. L'àvia escolta i no diu res: hi ha alguna cosa en aquesta història, però, que la remou ben endins.

"Els anys de la serp", de Joan Rendé (Editorial Proa)
Una nena de tres anys migra, amb els pares, des d'un poble de la Sierra de Cazorla fins a les muntanyes dels Ports i del Pirineu català. El seu pare, Ulpiano, treballa extraient fusta dels boscos i arrossegant els trocs per poder fer les travesses de les vies de la Renfe; més endavant també treballarà en una mina de cobalt. La mare, que feia de minyona, ara troba feina en una fonda. L'aïllament d'aquell món i la curiositat per la natura mantenen viva la innocència de la nena fins que la mort accidental del pare fa miques aquesta harmonia i ella s'hade fer dona sobtadament. Aquell món que li semblava idíl·lic presenta una cara fosca, com ara els rampells imprevisibles de la mare, jove i vídua. Però la nena és vital i lluitarà per fer-se un entorn acollidor en un país que ja és el seu país.

El jurat d'enguany el formen Llorenç Capdevila, escriptor; ·Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino;·Jordi Estrada, escriptor;·Toni Mata i Riu, periodista de la secció de Cultures de Regió7 i Genís Sinca, escriptor i periodista.

Concurs Amat-Piniella 2019 a la Biblioteca del Casino
L'any 2019 es commemora el centenari del naixement de Teresa Pàmies. Per aquest motiu, el concurs d'enguany es centra en la figura i obra d'aquesta escriptora i els paral·lelismes amb la trajectòria de Joaquim Amat-Piniella.
Contestant correctament les tres preguntes formulades es podrà participar en el sorteig d'un Lot de Llibres. Has de dipositar la butlleta a la Biblioteca del Casino abans del dia 14 de febrer de 2019. El nom del guanyador/a es donarà a conèixer en el transcurs de l'acte de lliurament del Premi Amat-Piniella

Acte de lliurament
El lliurament del premi tindrà lloc el dia 19 de febrer, a les 19 h, a l'Auditori de la Plana de l'Om, a Manresa, en el marc de les activitats al voltant de la Festa de la Llum. En el transcurs de l'acte, hi haurà l'actuació musical de Celeste Alías, que interpretarà boleros comentats per Teresa Pàmies (de qui enguany se celebra el centenari) en el llibre Coses de la vida: a ritme de bolero.

Història del premi
L'any 2000, a Manresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.
El premi va néixer per iniciativa d'Òmnium Cultural del Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l'Ajuntament de Manresa i l'editorial Columna.
Els guanyadors de les primeres sis convocatòries van ser:

2001: Rafael Vallbona, per "La comuna de Puigcerdà".
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per "Caminar sobre gel".
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per "La casa del fanalet vermell".
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per "La ciutat en flames".

La baixa qualitat i quantitat d'originals presentats en algunes de les convocatòries, la retirada de l'editorial, per tant, de la dotació i publicació de l'obra premiada van fer inviable la convocatòria del premi tal i com havia estat plantejat. Així, a partir de l'any 2006, el premi ha tingut com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior.

Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els següents:

2007: Antoni Pladevall, per "Terres de Lloguer" (Columna).
2008: Joan Garrabou, per "Confessió general" (Proa).
2009: Jordi Coca, per "La noia del ball" (Proa).
2010: Sílvia Alcàntara, per "Olor de colònia" (1984).
2011: Jordi Puntí, per "Maletes Perdudes" (Empúries).
2012: Jordi Estrada, per "Rius paral·lels" (L'Albí).
2013: Rafel Nadal, per "Quan érem feliços" (Destino).
2014: Monika Zgustova, per "La nit de Vàlia" (Proa).
2015: Pep Coll, per "Dos taüts negres i dos de blancs" (Proa)
2016: Joan-Daniel Bezsonoff, per "Matar De Gaulle" (Empúries)
2017: Martí Domínguez, per "La sega" (Proa)
2018: Ramon Solsona, per "Allò que va passar a Cardós" (Proa)

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.