Sembla que estiguin repenjades sobre la paret però només és un efecte òptic. Les cinc cartes dibuixades i pintades per Txema Rico en un dels murs de la plaça de Joan Brossa -al barri de la Sagrada Família de Manresa- homenatgen els poemes visuals de l'artista que dona nom a l'espai, un indret proper al seu domicili que el bagenc va voler dignificar després de llegir en aquest diari que estava en estat d'abandonament i d'una certa degradació.

«M'hi vaig posar el 5 de desembre i en cinc sessions de cinc o sis hores cada dia ho vaig tenir enllestit», explica Rico, que uns mesos enrere va demanar permís a l'Ajuntament per transportar a la paret de la plaça la seva admiració per Brossa. El joc d'ombres i perspectives fa que, a primer cop d'ull, hom cregui que les cinc cartes recolzen a la paret: però, com la poesia de l'artista barceloní, cal mirar-ho més de dos i tres cops per copsar la dimensió del joc visual.

Cadascun dels poemes continguts dins de les cartes oculta un missatge subliminar o un enjogassament per als sentits. «La llibertat s'ha de conquerir lletra a lletra», indica Rico assenyalant el dibuix d'una de les cartes. En els poemes amb les paraules «imperdible» i «cap de bou», les lletres es conxorxen amb les imatges per crear efectes inesperats. «El poema del rellotge ens parla de com n'és, d'efímer, el temps», explica: «hi ha tantes agulles que pots tenir fins a nou hores diferents».

Des de fa quinze anys, quan va pintar la façana de l'Escola d'Art, Rico ha plasmat el seu talent pictòric i escenogràfic en diferents murs de la ciutat. Conscient que, sovint, el seu és un art efímer, se sent satisfet perquè «cada cop hi ha més acceptació d'aquesta pintura per part de la ciutadania».

Nascut a Rubí, però instal·lat a la comarca des de fa més de trenta anys, Txema Rico acostuma a fer servir el recurs del trompe-l'oeil per intentar enganyar l'espectador fent-li creure que veu una realitat diferent de la que plasma. En el conjunt de la plaça de Joan Brossa, per al qual va necessitar, primer de tot, pintar un pany de paret de color blanc, la sensació d'horitzó i la perspectiva fan que les cartes es vegin torçades i progressivament més petites. Com en l'obra de Brossa, res no és el que sembla.