20 de gener de 2019
20.01.2019

Jo Jet i Maria Ribot s'acomiaden de «Lliure o descansar» envoltats d'amics

Els manresans emocionen amb el tancament de gira, a Barcelona, davant més de 300 persones

19.01.2019 | 23:56
Un moment del concert de Jo Jet i Maria Ribot al Sant Andreu Teatre de Barcelona

Han passat tres anys i mig des que Jo Jet i Maria Ribot van plantar la llavor de Lliure o descansar. I ara, després d'una bona temporada fent concerts en sales i terrats i sembrant arreu la reflexió sobre què fer amb la pròpia vida i la pròpia llibertat, tocava recollir-ne els fruits i tancar el cicle amb un espectacle col·lectiu que, des del setembre de l'any passat, han fet créixer amb un cor de set veus. Lliure o descansar, asseguraven els manresans, és un projecte «iceberg», ja que damunt l'escenari només hi ha la punta visible d'un gran equip que ha tingut fins a setanta col·laboradors.

Divendres al vespre, en un Sant Andreu Teatre de Barcelona gairebé ple, va ser el moment de donar-los les gràcies a tots.

Malgrat el fred que feia a fora, a dins del recinte es respirava un ambient càlid i de comiat, amb les emocions a flor de pell. Unes emocions que el duet va tornar a transmetre de forma magistral amb una proposta minimalista i molt íntima, que incloïa ben pocs elements: dues veus, una guitarra i uns arranjaments sorprenents i cuidats per al cor, que va tenyir les cançons de nous colors i matisos i les van fer viatjar a noves dimensions.

La vetllada va començar amb la veu en off de Roger Mas, que plantejava la tria constant entre fer-se el llit o no fer-se'l, deixar-se portar o bé trencar amb allò que s'espera de nosaltres.

De seguida, el duet va aparèixer a l'escenari per començar la nit amb 345+20, un dels temes enregistrats però no inclosos al disc. Amb Ara és demà, poema musicat de Martí i Pol, van entrar en escena Ricard Cots, Joel Díaz, Ruth Garcia, Anna Rovira, Pau Lafoz, Laura Muñoz i Berta Planes, caminant des de la platea.

Les nou veus es van fondre per viatjar al passat amb temes com Vull ser nen, una reflexió sobre el fet de fer-se gran, o Sol de matí. Barcelona. Tu i jo. També van sonar Blau, Saber i no entendre, Dies que duraran anys, d'Ovidi Montllor, i una brillant versió de La dolça por a capella. Un dels moments àlgids va arribar amb el tema No suportem l'hivern, que va fer cantar tothom.

Joc de contrastos

Com ja és habitual, l'expressivitat genuïna que caracteritza el duet a l'hora d'interpretar les cançons, sumada al joc constant de contrastos de volums i intensitats, va captivar un públic que va tornar a acabar la nit aplaudint dempeus.

Lliure o descansar, van explicar els manresans, els ha servit per bolcar preguntes i neguits «davant d'un món i una societat que creiem que ens imposa una sola manera de viure». I quin sentit té perseguir el propi camí? Al final, va arribar la resposta: «Ser lliures per poder obrir nous camins que permetin que totes puguem ser-ho, i construir una societat més justa i humana».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.