«El que és important és la tendència», remarcava ahir Jordi Basomba, gerent de Manresana d'Equipaments Escènics (MEES), l'empresa municipal que gestiona els teatres de la capital del Bages. I la tendència diu que des de fa sis anys consecutius (des del 2013), la programació estable al Kursaal i al Conservatori i, des del 2015 a la Plana de l'Om, supera els 80.000 espectadors anuals. El 2018 es tancava amb 83.851 espectadors, la segona xifra més alta des de la reinauguració del Kursaal, el 2007, darrere de l'obtinguda el 2014, amb 84.694 i una ocupació mitjana rècord, del 80 %. El balanç el feien ahir Jordi Basomba, Joan Morros, responsable d'El Galliner, i Anna Crespo, regidora de Cultura. Només va faltar el cava perquè, com va remarcar Crespo, «mantenir aquestes xifres no és fàcil». El Kursaal és un teatre de referència al país.

Les «excel·lents» xifres del 2018 passen per un segon semestre de rècord, el millor dels onze anys d'història del Kursaal, amb una ocupació del 87 % i 41 funcions amb les entrades exhaurides. Una dada «espectacular», segons Basomba, si es té en compte que, habitualment, per semestre, s'esgoten de 7 a 10 funcions. Segons el gerent del Kursaal, «s'han venut totes les entrades de concerts o obres que pressuposàvem que ho farien, com Gossos o el Mag Lari, però, també, d'espectacles més inesperats, com les dues funcions a la Sala Gran del Kursaal de Les noies de Mossbank Road, Un tret al cap al Conservatori o A.K.A a la Sala Petita». El conjunt dona sentit a aquestes xifres i si ho fa és perquè, va subratllar Basomba, «tenim el públic molt a prop; és a dir, confien en la programació i per això en atrevim a fer segones i terceres funcions».

Malgrat les bones xifres, Basomba sempre ha tingut clar que el que sembla una inèrcia «s'ha d'acotar. No som productors d'espectacles; nosaltres depenem dels muntatges que giren durant el semestre que programem. Per això, el que importa és la tendència, molt més que guanyar o perdre un miler d'espectadors». Per al gerent, buscar per a cada espectacle el seu escenari surt rendible. Com programar a la Sala Petita el teatre més «alternatiu» o els concert de format més intimista en un revaloritzat teatre Conservatori.

El 2018 es van programar 147 espectacles, dels quals es van fer 191 funcions: 105 a la Sala Gran del Kursaal, 37 a la Sala Petita, 26 al teatre Conservatori i 22 a l'Espai Plana de l'Om. Com ahir explicava Basomba, el teatre continua sent el gènere amb més públic, quasi la meitat dels espectadors, amb el 47, 2 % dels assistents, seguit de la música, amb el 31,8 %. I si hi suméssim «el teatre musical s'arribaria al 85 % del total». Teatre i teatre musical han vorejat el 90 % d'ocupació, «el que explica l'augment de públic». I la dansa i la música han fet rècord, per sobre del 80 %. Fins al 2017, l'ocupació més alta era de l'entorn del 75 %.

De més a menys

Teatre i música guanyen públic respecte del 2017 (més de 4.500 espectadors de teatre i 970 de música) amb 8 funcions menys en total; i la dansa dobla espectadors (de prop de 3.000 a més de 6.000) amb el doble de funcions (de 6 a 12) l'any en què es va estrenar el Festival Batecs amb motiu de la capitalitat. Quant als gèneres que perden públic hi ha l'òpera, amb una funció menys (de 3.600 a 2.600); el circ, que manté les 3 funcions amb 370 espectadors menys, i el musical, amb prop de 3.000 espectadors menys però amb la meitat de funcions: de 17 el 2017 a 9 el 2018. «Estem en els estàndards de la programació de les arts escèniques: música i teatre al capdamunt i al darrere els gèneres més minoritaris», explicava Basomba. Però, remarcava, «no desistim: continuem col·laborant amb LaCrica, que han posat la llavor del Festivalet de Circ; programarem l'espectacle inaugural del nou Batecs i engeguem una col·laboració amb els Amics de l'Òpera de Sarrià».