Mirin bé la fotografia principal d'aquesta pàgina: un home, amb l'oceà Pacífic de teló de fons a només 80 metres de distància, cava un forat just al davant dels barrots de la llarga barrera fronterera que separa Mèxic i els Estats Units. La imatge va ser presa a la localitat de Tijuana l'agost passat i el protagonista de l'escena és un artista que va voler exemplificar la resistència humana davant dels obstacles amb una acció provocativa que és, alhora, un poderós missatge de pau en una de les zones més calentes del planeta. Marc Sellarès (Sant Salvador de Guardiola, 1973), l'autor del bosc de creus a la zona cremada per l'incendi del 2015 al Bages i l'Anoia, va voler reivindicar així l'anhel de llibertat davant d'un mur de la vergonya.
«Cada any, a l'estiu, viatjo per realitzar accions artístiques i aquest cop vam anar amb la família als Estats Units», explica Sellarès: «Sempre treballo qüestions d'immigració, de privació de llibertat i de drets humans. Com que també vam passar a Mèxic, vaig voler tractar també els temes dels murs i els desapareguts».
A Tijuana, Sellarès va dur a terme dues accions. La del túnel «era una metàfora sobre la idea de la resistència i la voluntat dels homes per tirar endavant. Vaig excavar un forat d'1,70 metres, i em vaig parar en topar amb el nivell freàtic, perquè el mar és allà mateix». Darrere dels barrots, a només 4 km, hi ha San Diego: «La gent que salta, és capturada per la policia dels Estats Units. Jo vaig tenir l'oportunitat de parlar amb persones que havien passat a l'altra banda i m'explicaven que els roben, els passa de tot».
L'acció de Tijuana tenia vocació «poètica» i Sellarès, que és bomber, va immortalitzar el moment amb les imatges que va fer Pascual Rodríguez, un fotògraf amb qui el bagenc va contactar abans de creuar l'Atlàntic. «Mentre feia el forat, hi havia curiosos mirant, gent que volia saltar però es va quedar a veure el que feia».
Tijuana, un lloc amb una alta taxa de criminalitat, és un espai simbòlic per la confluència de la frontera i la violència del narcotràfic. Davant d'aquesta crua rea-litat, hi ha creadors que elaboren un missatge d'esperança. «Hi ha un artista que pinta els barrots de blau perquè, en la distància, la visió de la barrera, que té 7 o 8 metres d'alçada, desapareix», comenta Sellarès.
Una lluita constant per intentar tenir una vida millor que és curulla de trampes: «No pots creuar pel mar perquè el corrent se t'emporta cap endins; i tampoc pots fer-ho agafant-te al mur perquè és ple de musclos, petxines... i acabes dessagnat». Sellarès afegeix que «hi ha gent que amaga garrafes d'aigua perquè aquells que aconsegueixen passar als Estats Units no defalleixin al desert, però també hi ha nord-americans que la roben per evitar l'entrada dels immigrants».
El plàstic de la mort
L'artista guardiolenc mostra els treballs que realitza arreu del món a la seva web i a les xarxes socials. Sempre, però, després de deixar «madurar» el pòsit de l'experiència. Aquests dies ja es poden veure les imatges de l'estada nord-americana, que en el capítol mexicà va incloure una altra acció per reflexionar sobre una de les grans tragèdies de la zona fronterera: les desaparicions de persones.
«Un dia vaig anar a un lloc on hi havia un supermercat i explicava a la gent que volia retratar-los embolcallats amb un plàstic», explica el bagenc sobre el projecte Desaparecidas: «En un pàrquing a l'aire lliure, a dones i a noies, i també a homes, perquè a ells també els fan desaparèixer, vaig fer unes sèries de fotografies que reflectien el trànsit entre la realitat i la desaparició, difuminant cada cop més la seva presència».
Tot i que hi havia «gent que tenia por i no volia col·laborar, hi va haver qui s'hi va prestar», recorda Sellarès. «I aquelles persones de seguida van entendre el simbolisme de l'embolcall: els plàstics amb què els vaig cobrir són els que es fan servir quan s'han de tapar els cadàvers». El diari El Sol de Tijuana va destacar el treball de Sellarès, com ja havia fet temps enrere amb el bosc de les creus.
A San Francisco, l'artista va quedar sobtat de la gran quantitat d'indigents que hi ha al carrer. Per aquells dies, havia sortit la notícia que havien enxampat Trump dibuixant malament la bandera dels Estats Units, i Sellarès va demanar a alguns sensesotre -previ pagament de 10 dòlars- que pintessin l'ensenya nord-americana: «Van sortir banderes sense estrelles, amb els colors canviats, el nombre de barres malament... La metàfora del somni americà».
