Només mitja dotzena de coladors de cuina i tot un univers per descobrir: la imaginació desbordant de Jordi Girabal i Atilà Puig, els dos components de Teatre Mòbil, converteixen tals objectes quotidians en els ulls opacs d'una mosca, els fars brillants d'una motocicleta o un parell de maraques vibrants segons les exigències del guió. Així de divertit és el divuitè espectacle en 35 anys de la companyia bagenca, que dissabte a la tarda va omplir El Centru de Cabrianes en la pre-estrena d' Oops!, que dirigeix Jordi Vilà Zapata.

El darrer muntatge dels Teatre Mòbil apel·la directament a la ingenuïtat i a la capacitat de fascinació dels infants, però l'humor de Puig i Girabal atrapa igual petits i grans. Oops! és un espectacle on entren en acció diversos registres escènics, des del teatre d'objectes fins al clown i la música. Només hi falten els mots, perquè hi ha més onomatopeies que paraules durant els més de cinquanta minuts de durada de la funció.

En conversa amb aquest diari, els artistes van explicar divendres que l'absència de text no formava part dels plans inicials, però el desenvolupament dels assajos els va conduir a muntar els gags i les escenes a través del gest i l'onomatopeia -des de l'exclamació al soroll d'uns ous fregits-, fins al punt que el títol n'és una que connota sorpresa. Amb l'horitzó de La Mostra de teatre infantil i juvenil d'Igualada (4-7 d'abril), els Mòbil van començar a rodar la seva nova proposta a Cabrianes com ja havien fet en espectacles precedents.

Oops! encadena mitja dotzena d'escenes amb ganes de sorprendre contínuament l'espectador: un home viu a l'interior d'un piano, una fada víking inspira un intèrpret que no troba la nota final d'una frase musical i el duet es converteix en trio amb un company molt animat. Qualsevol situació té la capacitat de virar cap a un destí inesperat: un cant a la màgia del joc, a la vocació de fer servir la imaginació per trencar barreres.

En el muntatge de Teatre Mòbil també es pot trobar un elogi a la diferència i un potent missatge de tolerància als qui no són com la majoria o com marquen els cànons socials. El contrast de les mides es fa present en diversos moments de la funció i, a més de servir per crear gags hilarants, vehicula un discurs d'acceptació de la diversitat: un pianista amb els braços molt llargs, una escala que no entra per la porta, un micròfon massa alt per al cantant... Oops! es va representar per primer cop amb públic dissabte a Cabrianes certificant la vigència i la vàlua dels trets distintius d'una companyia en plena forma.