GLASS

? Estats Units, 2019. Suspens, fantasia. 130 minuts. Direcció i guió: M. Night Shyamalan. Intèrprets: James McAvoy (Kevin Wendell Crumb / The Beast / Patricia / Dennis / Hedwig / Barry / Jade / Orwell / Heinrich / No), Bruce Willis (David Dunn / The Overseer), Anya Taylor-Joy (Casey Cooke), Sarah Paulson (Dr. Ellie Staple). Pantalles: Bages Centre (Manresa), Yelmo (Abrera).

El director M. Night Shyamalan es va emcimbellar fa dues dècades amb El sexto sentido, una de les pel·lícules fantàstiques més enlluernants, influents i corprenedores dels últims temps. Els seus llargmetratges següents (títols tan excel·lents com El protegido, Señales i El bosque) van ratificar aquest director nord-americà amb arrels hindús com un veritable privilegiat, capaç d'harmonitzar en les seves propostes un esperit popular i una ambició creativa. El llistó artístic va baixar perillosament, però, en la seva filmografia posterior. Glass confirma una recuperació, apuntada en el seu treball precedent, Múltiple. El film aplega els personatges d' El protegido (David Duna i Elijah Price) i de Múltiple (Kevin Wendell Crumb). Tots tres estan internats en un centre psiquiàtric, on els especialistas han de decidir si pateixen un trastorn mental o bé posseeixen poders extranaturals.

Glass tanca una trilogia, iniciada amb El protegido i Múltiple, que aborda amb un tractament summament personal, original i suggeridor la figura del superheroi, recur-rent en el Hollywood del segle XXI. El seu enfocament, envitricollat i magnètic, no té res a veure amb el que domina actualment en el cinema dels superherois. M. Night Shyamalan no està a l'alçada dels seus millors treballs, però ha superat la seva crisi creativa i el seu nou projecte conté, en la primera meitat especialment, una brillantor que ens arrossega amb un virtuosisme abassegador pels laberints més desassossegadors. El final, marca de la casa, resulta tan sorprenent i impactant com arriscat.

Una fantasia irregular però dotada d'una inqüestionable potència conceptual i visual. James McAvoy ens obsequia amb una de les composicions més inquietants de la seva carrera. Una bona notícia: el conegut realitzador ha tornat a la primera divisió? i esperem que no la deixi mai més.