Les antigues colònies tèxtils del Berguedà seran l’escenari del nou projecte cinematogràfic de Joan Frank Charansonnet i la berguedana Alba López. El llargmetratge es rodarà a diversos espais de la comarca a partir de la setmana vinent. Es tracta d’un film històric «amb llicències de ficció» que donarà a conèixer com era la vida a les colònies industrials. Terra de telers, com han titulat la pel·lícula, arriba després de la bona acollida del darrer projecte de Charansonnet: Pàtria, la llegenda d’Otger Cataló, també rodat, en part, al Berguedà, una comarca que ha encisat el cineasta.

El director i coautor del projecte, Joan Frank Charansonnet, explicava ahir durant la presentació el projecte a Cal Vidal que Terra de telers neix amb la voluntat de «donar a conèixer les colònies industrials, una part molt important de la història de Catalunya». Serà en aquest marc, «sense sortir de la colònia», on es desenvoluparà l’acció que s’iniciarà el 1922 i s’allargarà fins al 1980. La berguedana Alba López, actriu i coautora del guió, va avançar que la història s’inicia quan una família de pagès decideix anar-se’n a viure a una colònia tèxtil per iniciar una nova vida. Els espectadors coneixeran com es vivia en una colònia a través dels ulls d’aquesta família, i especialment de la Julieta, de només 6 anys, que hi passarà tota la vida.

Els responsables del muntatge tenen clar que, tot i basar-se en fets històrics documentats, gràcies als arxius que es conserven al Museu de la Colònia Vidal, en el qual han trobat «tota la complicitat i col·laboració», conté ficció, «i hem volgut fer un retrat de la vida de les colònies d’una manera genèrica i des d’una mirada positiva», va aclarir López. «Tot i tenir clar que a la colònia hi havia moments durs, el film vol mostrar que molts dels que hi vivien ho van concebre com una oportunitat de tirar endavant. Aquest, segurament, és el tret que ens diferenciarà d’altres obres que s’han fet sobre colònies». El film explicarà, des de la mirada dels veïns d’una colònia, com es van viure alguns moments històrics de Catalunya d’aquelles sis dècades: la guerra civil, la projecció de la primera pel·lícula o l’arribada de l’electricitat a la colònia. El rodatge tindrà una quarantena d’actors i 150 figurants. Entre l’elenc destaquen «primeres figures del sector audiovisual català», com Ramon Godino, Miquel Sitjar, Joan Massotkleiner, Queralt Albinyana i Aleix Rengel, entre altres, juntament amb actors «perfectament formats que tindran una de les seves primeres oportunitats per treballar professionalment», entre els quals n’hi haurà de les comarques del Berguedà i el Bages, com el santjoanenc Jordi Pesarrodona, que encarnarà el paper del sereno de la colònia.

La Fundació del Museu de la Colònia Vidal ofereix suport al projecte amb l’ajuda en la localització dels espais, tal com explicava ahir el director del museu, Jordi Vidal, que valora la iniciativa molt positivament. «Aquest film, tot i contenir una part històrica real, és una ficció que ens ajudarà a donar a conèixer les colònies industrials, que és el que ens dediquem a fer des del museu», va dir. «Ha de quedar clar que no es tracta del relat de la història de la colònia Vidal, sinó que és un retrat de la vida a les colònies en general», va destacar.

A banda dels espais de la colònia de Cal Vidal, de Puig-reig, també es preveu rodar a Cal Prat, a la colònia de Viladomiu Nou i a Cal Rosal, entre altres. La gravació s’iniciarà el proper 8 de febrer, amb l’objectiu d’enregistrar les escenes d’hivern, i a l’estiu es reprendrà el rodatge per acabar-lo i poder-lo tenir enllestit a la tardor. Justament aquest diumenge, 3 de febrer (de 10 a 14 h), el Museu de la Colònia Vidal acollirà un càsting per escollir les persones que formaran part de la figuració i també per a algun petit paper que ha quedat per repartir.