La imaginació és un aliat indispensable per a qualsevol escriptor que vulgui arribar a captar l'interès dels lectors. L'autora manresana Beatrice Nyffenegger (Murten, Suïssa, 1940) gaudeix de la complicitat d'aquest company de viatge i hi suma la inspiració des de ja fa molts anys tant per a la creació narrativa com poètica. El seu dar-rer treball és La Mary Wood i els secrets dels aeròlits, on recupera un personatge que al final dels anys 80 va obtenir un notable ressò entre el públic infantil.

Què se n'havia fet, de la Mary Wood, durant tots aquests anys?

Tenia la història en un calaix, la vaig escriure ja fa temps, però encara no havia provat de publica-la. Mentrestant, feia altres coses.

El llibre Els estranys amics de la Mary Wood

Va anar molt bé, el va publicar l'editorial Cruïlla dins la col·lecció El Vaixell de Vapor, i se'n van arribar a treure sis edicions, i jo vaig anar a moltes escoles a parlar-ne amb els infants.

Creu que es repetirà aquesta moguda?

Ara és més difícil, els nens ja no llegeixen tant com abans, tenen tauletes, telèfons mòbils... Són dispositius que els permeten tenir immediatesa, i això els atreu. En tot cas, el 1988 va passar tot això perquè el llibre es va fer llegir a les escoles.

Quan va publicar el primer conte de la Mary Wood, vostè tenia la idea de fer-ne una sèrie?

No, en absolut, no pensava fer-ne una continuació. Sap com va sorgir el primer llibre?

Vostè dirà...

Un dia, en una botiga, vaig veure un nino al qual se li encén el cap amb llum i em va venir al pensament els personatges dels nahors, els éssers que es troba la Mary Wood al jardí de casa seva en el primer llibre.

Però allò no va tenir continuïtat i vostè va continuar treballant en altres projectes.

He fet moltes altres coses, com ara llibres de poesia i les traduccions dels contes del germans Grimm, entre volums, per a l'editorial Publicacions de l'Abadia de Montserrat. No estic gairebé mai parad ... i ara estic fent les meves memòries.

Per publicar-les?

Ja ho veurem.

Vol explicar la seva vida?

Sobretot la infantesa, a partir dels 6 anys. Ho tinc fresc a la memòria, ho recordo tot. Ja tinc fetes gairebé cent pàgines, ho enllestiré aviat, aquest any.

Se centra en la infantesa viscuda a Suïssa, doncs?

Sí, jo vaig néixer a Suïssa i hi vaig viure fins que, als 22 anys i mig, el 1963, vaig arribar a Manresa. Ja fa molt temps de tot allò, però ara m'agrada recordar el que fèiem de petits. En fèiem cada una!

I no sap si ho publicarà?

Els meus nets em diuen que ho he de fer, perquè així ho sabran tot de mi. Jo vivia en una casa de pagès, tenia el bosc a tres passes. No vaig anar a l'escola fins als 7 anys.

Per què?

Anava així, aleshores, a Suïssa. T'incorporaven a l'escola a primer curs de primària. Fins aquell moment tenies temps per a tot!

Tornem a la Mary Wood. Quina història ha volgut explicar en la continuació?

Més vivències de la Mary i dels altres personatges, com la bruixa, la rata Lea, el Jonathan i la Mary, ... i els nahors, és clar, que vénen del planeta 8030. Tots plegats viuen unes quantes aventures.

Quin pes tenen els valors en aquestes històries?

Són importants, perquè hi ha el concepte d'amistat, la imaginació.

I l'aventura. És la manera de seduir els nens?

Crec que sí perquè ara tot és tan real... T'explico una anècdota?

Endavant.

Vaig regalar el llibre als nois de la floristeria que tinc a prop de casa, i em van voler correspondre amb una planta, i em van donar uns trèbols. Com les formes de les mans i dels peus dels personatges del meu llibre. Ja és casualitat.

Hi haurà un tercer llibre de la Mary Wood?

No ho sé, de moment no tinc res pensat.

I, a part de les memòries, té algun projecte entre mans?

Tinc feta una novel·la, que ara està corregint la meva filla Pia, que també ha revisat el conte de la Mary, que es basa en un home que va morir ja fa uns quants anys i que tenia esclerosi lateral amiotròfica. Era de Manresa, jo l'anava a veure sovint durant anys. He canviat els noms i els llocs, i ho he novel·lat. Veurem si ho puc publicar.