Quan el 2013 els professors Pep Castilla (Lluís de Peguera) i Xavier Valls (Pius Font i Quer) van començar a organitzar viatges als camps de concentració de Gusen i Mauthausen cada mes de maig dins del projecte Manresa-Mathausen, eren 8 alumnes. El darrer any en van ser 45. «No és només un viatge, sinó una experiència pedagògica», explicava dimarts Castilla abans de la projecció de dos documentals a l'auditori de la Plana, fruit del darrer viatge. Es tracta de Borrallons de neu i Manresa-Mauthausen. Una experiència pedagògica, que signen el manresà Isaac R. Folgaroles i Tanit Fernández, un projecte que va meréixer el premi Regió7 de comunicació en els dar-rers Lacetània i que dimarts va omplir la sala. Fernández va acompanyar en la projecció el grup d'alumnes que hi van participar, estudiants dels instituts manresans Lluís de Peguera, Lacetània i Pius Font i Quer i, també, del santfruitosenc Gerbert d'Aurillach.

Primer es va projectar Manresa-Mauthausen. Una experiència pedagògica, que recollia entrevistes als alumnes abans i després del viatge, gravades a l'Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa, complementades amb les aportacions dels professors. Pep Castilla definia l'experiència com «una classe d'història en directe», posant l'accent en «l'impacte emocional» que suposa. Borrallons de neu, que l'alumnat va visionar ahir també coincidint amb l'acció artística «Un gest per la pau» (vegeu notícia d'aquesta mateixa pàgina), retrata la cruesa viscuda a Mauthausen mitjançant lectures de fragments del llibre K.L. Reich, d'Amat-Piniella, que els alumnes fan a diferents punts del camp.

En la presentació dels documentals, els alumnes van explicar que eren conscients que «aquell viatge ens remouria els sentiments. Quan ens van dir que ens gravarien ens vam sentir molt privilegiats: compartir-ho seria una manera d'intentar explicar el que se sent quan es trepitja Mauthausen». La cambra de gas i el crematori els van impactar, però, també, parlar amb un deportat.

Els autors del documental han cedit els drets a l'Ajuntament i al Centre de Recursos Pedagògics perquè qualsevol centre o associació amb voluntat educativa pugui projectar-lo.