Quan Paula Valls trepitja l'escenari desplega les ales i abraça el públic amb les seves cançons. Dissabte al vespre va presentar els temes del seu darrer treball discogràfic, I am (Satélite K, 2018), a Balsareny, «un projecte molt personal». El concert era inclòs dins el cicle Sona B i va aplegar 90 persones a la sala El Sindicat. La distribució del local, amb una graderia al fons i taules i cadires a primera línia d'escenari, creava un clima de cafè concert, una disposició de l'espai acollidora que també oferia servei de bar durant el concert.
Era el primer cop que la manlleuenca actuava a Balsareny i, com ella mateixa va manifestar abans de cantar I'll be back, «espero que tornarem». I és que Valls va estar molt ben acompanyada a l'escenari amb David Soler (gui-tarra), Oriol Roca (bateria), Miquel Sospedra (baix) i Guillem Callejón (guitarra). Una banda compacta amb la qual la cantant interactua durant el concert. Crea una atmosfera on es mou com si estigués sospesa a l'aire. Els rínxols li tapen la cara, però deixen entreveure una mirada que, tot i la seva joventut, té 19 anys, projecta seguretat i fermesa a l'escenari, amb una veu amb ànima. Té les idees clares i en aquest disc diu haver-hi abocat moltes de les seves inquietuds vitals i experiències pròpies. «M'he adonat que m'ha sortit un disc trist», explicava al públic, que durant tot el concert va mantenir un silenci respectuós. Tot seguit, començava a sonar Rain, tears and scars.
A l'hora d'interpretar Monsters es va asseure al piano. En aquest tema la cantant es posa en la pell d'un nen per veure, o no, aquells monstres que de vegades apareixen. Dissabte, a la sala El Sindicat, el que s'hi va poder veure va ser l'immens talent que traspua aquesta jove artista, que, encara al piano, va posar la pell de gallina a més d'un amb una versió de Love gets in the way de Dayna Kurtz, «un tema que de petita tocava amb el meu pare». Un altre dels moments emotius de la vetllada va arribar en forma de Cançó de bressol, un dels dos temes en català que inclou el disc, la resta és en anglès. Valls va escriure aquesta cançó quan va morir el seu avi, «però la cançó parla de l'àvia». Sometimes, About someone, dedicada als sensesostre, i I'm sorry van formar part d'un repertori que es va fer curt però que va ser intens. Valls es va centrar en les noves composicions, i va deixar fora els temes del seu EP de debut Black and white (RGB Suport, 2016). Es va posar el públic a la butxaca i una prova en van ser els càlids aplaudiments que li van regalar durant el concert. A la sortida, i després que la banda s'acomiadés amb una versió del clàssic Que tinguem sort, felicitacions entre els assistents. Un bon indicador que l'aposta va convèncer.
