L'autor d' El setè àngel, David Cirici, s'endinsa en la seva nova novel·la, L'olor de desig (Proa) en una història d'amor entre l'André, un adolescent cec de 17 anys i la seva professora Céline. En declaracions a l'ACN, Cirici explica que el llibre és un homenatge «al feminisme històric» que comença amb Simone de Beauvoir, alhora que també fa una exploració de la ceguesa.

En aquesta història també hi juga un paper important el pintor Pablo Picasso que, intrigat per com un cec es pot acostar a la realitat i l'art, fa amistat amb l'André i es converteix en el seu confident. Cirici també destaca que la literatura és «un aprenentatge» i que en la seva evolució com a escriptor «la simplificació és fonamental».

Cirici diu que hi ha una història bonica en relació amb el moment actual amb l'alliberament de la dona i les campanyes del MeToo. La protagonista de la novel·la llegeix les obres de Simone de Beauvoir, es comporta a classe com ella i explica la història des d'un punt de vista feminista.

El protagonista no pot veure les dones d'una forma superficial, la professora entén que ell pot connectar amb ella d'una forma diferent. «L'exploració de la ceguesa em permet parlar de la superficialitat de les coses», afegeix el gua-nyador del Premi Sant Jordi del 2016. En aquest context, destaca que la visió «és un sentit bastant superficial que evita d'anar més enllà de vegades».

Respecte de la simplificació, que és un element rellevant de la seva evolució com a escriptor, Cirici explica que «vaig començar amb una excés de pretensions i ho he anat reduint a fils més senzills i històries molt més simples i intenses, la floritura literària i la construcció de la literatura no s'hi veuen gens i ara hi ha més emoció i sentiment». L'autor considera que abandonar la tècnica és el que més li ha costat.

Un exercici paral·lel a «Molsa»

David Cirici constata la poca quantitat de llibres que hi ha escrits per cecs i, per això, la documentació que va trobar per a L'olor del desig va ser escassa. «M'ho he pres com una ficció, no una imitació», rebla. En aquest sentit, assegura que s'ha tractat d'un exercici «paral·lel» al que va fer per la novel·la infantil Molsa, en què explorava què significava ser un gos i on va indagar en l'olfacte.

Cirici apunta que Picasso és un personatge que «sempre m'ha seduït», un home amb «molta llum i molta foscor», amb visions contradictòries en funció de les dones i les circumstàncies concretes de les relacions. «En el món del feminisme, Picasso està mal vist. És un home amb una obsessió sexual important i això m'interessava per a la novel·la», indica.