La mare s'ha volgut treure la vida i tu només tens sis anys, l'edat en què preguntes el perquè de tot i se suposa que hauries d'estar trist. Però tens una ocurrència genial: fer una llista de coses per les quals val la pena viure. 1. Els gelats. 2. Les guerres d'aigua. 3. Que et deixin quedar-te mirant la tele quan ja ha passat l'hora d'anar a dormir. 4, 5, 6... Segueixes anotant coses, deixes el paper al coixí de la mare, et fas gran i te n'oblides.

El Teatre de l'Aurora d'Igualada va estrenar temporada el cap de setmana passat amb un muntatge que els assistents difícilment oblidaran: Les coses excepcionals, de la Companyia Sixto Paz. L'actor Pau Roca, dirigit per Jan Vilanova, va fer exhaurir entrades amb un text del dramaturg anglès Duncan Macmillan que aborda un tema tan delicat com el suïcidi amb acurada sensibilitat.

Les coses excepcionals no va deixar ningú indiferent. Abans de començar, Roca reparteix papers entre alguns espectadors, durant l'obra n'hi ha uns quants que són interpel·lats a ficar-se en la pell d'un dels personatges col·laterals (la mestra de l'escola, la veterinària, el pare, el professor universitari i la noia que serà la seva esposa) i, després de la funció, es convida tothom a anotar en una nota adhesiva la seva cosa per la qual val la pena viure.

Hi ha moltes maneres de transitar per qüestions per a les quals sembla que les paraules sobren. En els darrers anys, s'han vist mirades diferents a la pèrdua d'un fill en obres tan impactants com L'ombra al meu costat, Llibert i Una gossa en un descampat. La fórmula de Les coses excepcionals capgira el punt de vista i el situa, inicialment, en el nen. I és des d'aquesta perspectiva que aflora la ingenuïtat que mai deixem de posseir, la senzillesa de la qual mai hauríem d'abdicar, òptiques d'una manera desacomplexada però profundament respectuosa sobre un fet tràgic.

A Pau Roca, el paper li va com anell al dit. El monòleg desprèn l'encant i l'interès d'una història tan crua com tendra sota la qual transcorre una veritat incòmoda, com l'aigua gèlida capturada sota un tel glaçat.

Les coses excepcionals és el relat doble d'un drama explicat primer per un infant poc avesat a les implicacions de la mort i, després, per un adult incapaç d'assimilar el pòsit que l'experiència ha acumulat en la seva personalitat. Saber-ho explicar és un art, i l'intèr-pret barceloní es mou pel precipici amb la precisió d'un ballarí.