Cineclub i Paral·lel 40 presenten aquest dijous el nou Documental del mes, Ouaga Girls. És certament difícil poder veure una pel·lícula sobre la realitat africana que estigui rodada per un realitzador d'aquest continent. I és pràcticament imposible admirar un llargmetratge sobre l'Àfrica negra que estigui signat per una dona procedent d'aquesta terra. Aquest petit miracle s'ha produït a Ouaga Girls, un film que ens apropa a una experiència tan il·lusionadora com paradigmàtica. La càmera ens permet viatjar fins a Uagadadu, la capital de Burkina Fasso, on descobrim una aventura educativa molt suggeridora: unes noies estudien l'últim curs de formació professional, en l'especialitat de mecànica. Un projecte molt singular en un país dominat pel sexisme més radical i intransigent. La pel·lícula ens permet conèixer els dubtes i inquietuts d'unes joves que finalitzaran els seus estudis en un període especialment emblemàtic del seu país, poc abans d'unes eleccions (2014) que teòricament ha de suposar el ressorgiment de Burkina Fasso, un dels territoris més precaris del continent África. Theresa Traoré Dahlberg (un directora nascuda a Suècia però criada a Burkina Fasso) ha culminat un documental magnífic perquè, com totes les obres artístiques valuoses, sap reflectir una realitat determinada però alhora atorga al seu testimoni una oportuna dimensió universal.
Ouaga Girls ens possibilita, d'entrada, descobrir un panorama antropològic i social molt desconegut al nostre país, però ens parla finalment d'unes qüestions que tots coneixem perfectament: el trànsit, sempre conflictiu i revelador, de la joventut a la maduresa. I així, ens podem identificar perfectament amb els anhels d'unes noies que estan a punt d'afrontar els reptes del món adult. També destaca la proposta de Trsoré Dahlberg perquè s'allunya de la visió tremendista (i negativa) amb què sovint es descriu l'Àfrica negra, l'eterna desconeguda.
