El CaixaForum de Barcelona inaugura aquest dijous l'exposició "Poètiques de l'emoció". Es tracta d'una mostra amb què vol ressaltar la capacitat de commoure que té l'art contemporani més enllà del tarannà autoreflexiu i racional. Miró, Perejaume, Bill Viola, Colita, Julio González o Bas Jan Ader són alguns dels artistes representats en una exposició amb obres de la col·lecció "la Caixa' d'Art Contemporani", el MNAC i 14 altres prestadors.

L'objectiu del projecte comissariat per Érika Goyarrola és ressaltar la capacitat de commoure que té l'art contemporani. "Els darrers anys l'art contemporani ha anat deixant la qualitat de commoure i s'ha fixat més en idees i conceptes, però a l'exposició hi ha moltes peces contemporànies que busquen exactament el contrari, tornar a la tradició de l'art amb capacitat de commoure", raona Goyarrola sobre l'ànim amb què ha escollit les obres exposades.

L'exposició es divideix en tres àmbits que presenten tres formes diferents en què l'emoció s'ha mostrat durant la història de l'art. El primer aprofundeix en l'emoció del subjecte a partir de la representació expressiva dels personatges protagonistes. Aquest àmbit combina iconografia religiosa amb peces contemporànies que contenen dramatisme com, per exemple, el vídeo de Bill Viola "The Silent Sea".

El segon presenta un conjunt de peces en què l'emoció s'expressa de forma metafòrica, amb la translació de l'estat anímic de l'artista a l'objecte representat, el paisatge o l'arquitectura. Aquí hi figuren "Paisatge 17", de Perejaume, els relleus de bronze de Günther Förg o un gran llenç amb l'embadaliment de Joaquim mir davant els penya-segats de Mallorca.

I el tercer àmbit analitza la manera com l'art s'apropia de l'emoció en el món social, des de la festa i les celebracions populars fins als moviments socials i la política. En aquesta sala destaquen el gran "Maig 1968" de Joan Miró, així com fotografies de Colita que mostren l'exaltació col·lectiva o "El crit de la Montserrat" amb què Julio González reflectia el sentiment d'impotència per la injustícia i la repressió de la Guerra Civil.

Per Érika Goyarrola el sentit de l'exposició és, principalment, remarcar el caràcter emotiu i accessible de moltes expressions de l'art contemporani, lluny de l'autoreferencialitat que, al seu parer, sovint el limita a especialistes que poden entendre'l. "Aquí es tracta del contrari, tothom és benvingut i tothom pot entendre les peces, ja sigui perquè són més obertes o per estar al costat d'obres d'art religiós o figuratiu que tots tenim en l'imaginari", defensa.

"L'emoció és, segons les darreres investigacions científiques, quelcom fonamental per la supervivència i el benestar humans", explica la comissària.