L'alt Berguedà era fa un segle un territori ple de fum i carbó, i avui en dia presumeix de senders i bolets; l'aigua del riu al pas pels polígons industrials del baix Llobregat fa unes poques dècades pudia a progrés insalubre i actualment ha esdevingut un gran espai d'esport i lleure. Els dos territoris pertanyen a una mateixa realitat que un sender pràcticament enllestit recorre de cap a peus, un fil aquós de 170 km que Pol Huguet i Ferran Pujol, dos manresans nascuts el 1986, han detallat en la primera guia que va de les fonts del Llobregat fins a la desembocadura.

«Tots els trams tenen la seva gràcia», apunten els autors d'una guia inèdita que conté informació dels camins, la natura, el paisatge i l'arquitectura del riu i 9 mapes desplegables: «Fa trenta anys, el 90 % de la gent anava per la muntanya amb una guia; avui en dia és el 20 %, però la quantitat de gent que les fa servir ha pujat, en valors absoluts». Xifres que serveixen a Huguet i Pujol per validar la vigència del paper en plena era digital.

Dins la xarxa de senders de Catalunya, el de gran recorregut anomenat Camí del Llobregat té la denominació GR-270. «El 90 % del traçat ja és definitiu», avisen: «La Diputació vol convertir tot l'itinerari en una via blava, apta per als caminants i els ciclistes, i això requereix unes prestacions de seguretat i accessibilitat que, en algun punt, encara no s'han pogut garantir. Però és previst que totes les obres estiguin enllestides l'any 2022».

Els autors proposen rutes alternatives allà on el camí oficial encara no està a punt. N'és un exemple l'entorn del pantà de la Baells: «Aquí és on el traçat s'allunya més del riu, fent-lo passar per sota de Guardiola de Berguedà, en direcció a Vallcebre per mitja munta-nya, i cap a Sant Corneli, Fígols i fins a Berga. L'itinerari s'allunya, en el punt màxim, 5 km del riu».

Pujol i Huguet estructuren la guia en 9 etapes d'uns 20 km de mitjana cadascuna. «Es poden recórrer entre 5 i 7 hores, i totes comencen i acaben en poblacions on es pot arribar en transport públic. De fet, de Manresa fins a la desembocadura hi ha moltes localitats amb estació de tren».

Més enllà del fet excursionista, la guia té una doble missió: donar testimoni del ric patrimoni natural, paisatgístic i arquitectònic que es desplega a la llera del Llobregat, i reivindicar les virtuts de tot el traçat. «Som manresans i som conscients que, des d'aquí, quan es vol anar a caminar sempre es mira cap al nord, però nosaltres volem convidar la gent a gaudir del Baix Llobregat. Tot i la pressió urbanística, és un lloc per allargar la vista, i quan vas pels camins del tram baix del riu hi trobes molta gent, des del que vol córrer 40 km fins al jubilat que surt a passejar».

Camins històrics

El recorregut del GR-270 aprofita alguns camins que, en algun moment, van tenir relleu en la vida de la gent del territori. «Entre Cercs i Berga hi va haver el tramvia de sang, el nom ve del fet que les vagonetes eren de tracció animal, amb mules i molts desnivells», apunten els autors: «I ara s'ha recuperat. D'alta muntanya, en canvi, no s'aprofiten camins històrics perquè no van pel fons de les valls, que és per on transita el riu, sinó que es traçaven per indrets planers i carenes».

Curiosament, qui vulgui gaudir del tram més «agreste» de tot l'itinerari ha d'anar al terme municipal de Manresa, una ciutat de 76.000 habitants. «És el lloc on el riu està més allunyat de pobles i carreteres», expliquen Huguet i Pujol. Una singularitat més d'un traçat per descobrir.