12 de febrer de 2019
12.02.2019

L'artista Jordi Fulla porta a Can Framis una reinterpretació de la pedra seca

L'igualadí exposa fins al juny a Barcelona una reflexió estètica que vol incidir en la idea del «llindar»

11.02.2019 | 22:59
Jordi Fulla.

Fa un parell d'anys, Jordi Fulla (Igualada, 1967) va presentar al Museu de Montserrat una instal-lació amb disset mil figuretes de guix on remetia a la necessitat de concentrar-se en la repetició com a trànsit cap al pensament. En els quadres del primer àmbit de la nova exposició de l'artista anoienc a Can Framis (Barcelona), Llindar i celístia, es percep el mateix gest: uns acrílics de gran format de versemblança fotogràfica reflecteixen sobre el paper unes cabanes de pedra seca. «Més que una voluntat documental, hi ha la intenció d'anar fent cadascuna de les pedres com un mantra, deixant passar el temps, creant un buit mental», explica. Línia a línia, roca a roca, el conjunt s'erigeix en el preàmbul de la reflexió posterior sobre qüestions com la multiplicitat, el llindar, el buit i la dialèctica entre l'interior i l'exterior.

L'exposició parteix del projecte itinerant Llindars en el punt immòbil del món que gira –inclòs en el programa Itiner'Art de la Fundació Vila Casas- i s'estructura en cinc àmbits, sempre amb la pintura com a eix central. Llindar i celístia és «el final del camí d'un projecte que va néixer entre pedres», explica Fulla. A mitjan anys 80, per encàrrec de l'Institut Cartogràfic de Catalunya va recórrer el territori per a un treball sobre toponímia i «em vaig adonar que hi ha una gran quantitat de construccions de pedra seca». Tres dècades després, Fulla va afrontar el retrobament amb aquella vivència del món rural i n'ha fet una reinterpretació estètica.

La mostra s'estructura en cinc àmbits que remeten, en un sentit lineal, a les successives mirades al món de la pedra seca fetes per Fulla en els darrers cinc anys. Amb La pell de l'amnèsia (2014) -davant d'una cabana pictòrica de gran format, una estesa de pedres de la Segarra, comarca on té casa- treu gravetat a la matèria i l'allibera de pes i memòria. A la instal·lació L'envers du monde (2018), convida l'espectador a apropar-se a un volum reflectit en un mirall: la idea del buit hi és present des d'una perspectiva oriental que contribueix a reflexionar sobre el no-res. «M'he adonat que la gent, abans de mirar-se, sent el neguit d'anar a veure el forat, la taca negra», afirma.

Després, al tríptic Llindar. Percepció I. Percepció II i Percepció III (2015-16), Fulla fa l'itinerari de l'interior a l'exterior. Un conjunt que encercla la instal·lació L'habitació del gra (2019), on una dotzena de persones van traçar unes línies amb grans d'ordi que l'artista concep com els orígens, el naixement, de les persones i la humanitat. Al darrer àmbit, es mostren obres, entre les quals Canviar de lloc i Llindar i celístia, totes dues del 2018, que remeten al procés creatiu de l'artista i a l'obra de Lluís Calvo, poeta i assagista íntimament lligat al projecte de Fulla. «El llindar, la frontera, formen part de l'ésser humà», conclou l'artista igualadí sobre un projecte que arriba al final del camí: «Ara toca passar pàgina».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.